609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

Ressenya Dr. Ignasi Casanova dia 9 de Febrer 1017

El doctor Ignasi Casanova destaca la importància de la sostenibilitat en les exploracions a la Lluna i Mart

El concepte de desenvolupament sostenible ha arribat a l’espai. Ja no només podem parlar de satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les capacitats de les generacions futures a la Terra, sinó que ara ho hem de començar a plantejar des de l’exterior del planeta. Amb aquesta reflexió va començar ahir el doctor Ignasi Casanova la conferència organitzada per l’Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, on va fer referència a l’obtenció dels recursos naturals primordials per poder continuar explorant la Lluna i Mart, els nostres veïns més coneguts.

El doctor en Ciències Geològiques i col·laborador en projectes de la Agència Espacial Europea com la sonda SMART-1 va centrar la xerrada en dos aspectes: l’obtenció d’oxigen i la instal·lació de centres de treball en la superfície de la Lluna i Mart. Això sí, sempre respectant a la sostenibilitat del satèl·lit i del planeta vermell.

El doctor Casanova va explicar les formes d’obtenir oxigen a la Lluna i Mart: la ilmenita i el gel

L’oxigen a la Lluna: Ilmenita

Tot fent un repàs de les diverses missions lunars que s’han realitzat durant les últimes dècades, el doctor Casanova va fer referència a la gran quantitat d’oxigen que un humà consumeix cada dia i la possibilitawt d’extreure la mateixa capacitat d’un ambient inhòspit com és el nostre satèl·lit. Com que transportar l’oxigen des de la Terra resulta un projecte excessivament car i inviable, la millor solució arriba amb l’estudi de diferents possibilitats per tal d’aconseguir l’oxigen ‘in situ’. Així, és de vital importància trobar recursos naturals a l’exterior que ens ho puguin proporcionar, com la ilmenita. La ilmenita és una pedra que es troba a la superfície lunar i que té una composició basada en el ferro, el titani i l’oxigen i que, per tant, pot arribar a ser extret si se li aplica una certa pressió i temperatura. A més, el doctor Casanova va explicar diverses missions que corroboren aquestes informacions, com la Lunar Prospector el 1998.

Mart: semblances amb la Terra

A Mart la situació és una mica més favorable. Segons ens va explicar el geòleg, tot i que actualment no es pot trobar aigua en estat líquid, la missió Viking que va tenir lloc el 1976 va donar evidències d’aigua física al planeta vermell. Quan les imatges que el robot va realitzar van ser calibrades i acolorides, els científics van poder observar que en determinats moments la poca aigua present al planeta es condensa i es diposita a la superfície, com si es tractés de gel. Així doncs, no és necessari buscar ilmenites o minerals que continguin oxigen al seu interior, sinó que l’existència de gel ja facilita aquesta tasca. A més, les semblances geogràfiques de Mart amb la Terra arriben fins a un punt que al planeta vermell s’hi poden observar hemisferis i, fins i tot, casquets polars amb cràters que contenen aigua gelada.

Instal·lacions al Sistema Solar

El doctor Casanova va fer èmfasi als programes de recerca per assentar les primeres bases a la Lluna i Mart que diversos països com Xina, Japó i els Estats Units porten anys preparant. A la Lluna l’absència d’atmosfera fa que el primer perill existent sigui la radiació solar, de la qual ens hem de protegir, però com que la pols de la superfície lunar és molt fina i té una elevada càrrega electrostàtica degut a la radiació solar no és possible apilar sorra i fer una base, així que de moment continua l’estudi per trobar una solució. D’altra banda, a Mart aquest problema es pot solucionar més ràpid, ja que sí que existeix atmosfera. La idea que va plantejar el geòleg va ser la instal·lació de laboratoris que permetin aprofitar els recursos ‘in situ’ i que poden formar part de les mateixes naus que transportin els astronautes a Mart. Tot i això, encara no s’ha trobar un mètode que garanteixi que un humà arribi sa i estalvi a la superfície del planeta vermell, ja que la radiació que rebria durant el viatge no es pot fer front amb la tecnologia actual.

Sigui com sigui, ha de ser sostenible

A les primeres exploracions a la Lluna, els humans vam tenir poca cura amb la sostenibilitat del satèl·lit. Per exemple, el doctor Casanova va presentar dos vídeos on es podia observar situacions en què es posava sota perill la sostenibilitat de la Lluna, com pot ser els danys que va provocar l’aterratge i l’enlairament de la nau, que van aixecar

una quantitat de pols que es calcula romandrà a l’espai lunar al voltant de 2.000 anys. Per tant, és de vital importància que no posem en perill les possibilitats de les generacions futures de trobar condicions de vida a l’exterior de la Terra.

El geòleg va posar punt i final a una interessant conferència que va tenir molts moments d’interacció amb el públic amb una frase que va esperançar les persones que van acudir ahir a la nit al Museu de Sant Cugat: “Si hem de tornar, que sigui per quedar-nos-hi”.

Carme Mas-AASCV

Translate »