609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

6 d’ABRIL  2017
Ressenya Dr. ROBERTO EMPARAN

Comença amb la predisposició per uè el públic pregunti i posa una transparència que diu: “Preguntas por favor”.  Que ningú – comenta – se senti cohibit mentre explica, que tothom pregunti quan ho necessiti perquè la funció del científic és també explicar a més a més d’investigar. Inicia un concepte feixuc: LA GRAVETAT: “lo ahora demostrado fue en otro tiempo solo imaginado”(Wlliam Blaque)  i aquesta cita perquè, en definitiva, cent anys enrere tot era purament imaginatiu. Res objectivable. Ara tenim –diu- una nova manera d’investigar l’Univers i una nova manera d’imaginar-lo pel fet que s’han descobert coses inimaginables. L’Univers fins ara l’hem pogut estudiar mitjançant la llum i altres formes de radicació, ara ja podem confirmar moltíssimes coses que ja coneixem perquè en tenim informació d’elles. “La GRAVETAT LA GRAN IL·LUSIÓ” i comenta que no existeix i explica de quina manera s’ha d’entendre la GRAVETAT. La persona que va descobrir l’existència de la Gravetat va ser Einstein i què va fer per descobrir-la? Doncs va canviar la manera d’entendre la Gravetat: “actua a distància i sobre tots els cossos de l’Univers”: Einstein va eliminar la força de la Gravetat per demostrar la curvatura de l’espai. Imaginem que l’Univers és pla, elàstic, que deforma la geometria en la que vivim. L’efecte de la curvatura de l’espai atreu els cossos. L’espai-temps diu a la matèria com ha de moure’s; i la matèria diu a l’espai de quina manera s’ha de corbar.  La geometria de l’espai en què vivim forma part de la matèria que diu a l’espai de quina manera s’ha de corbar. Tenim doncs un diàleg entre geometria i la matèria i és el que ens va ensenyar Einstein, és a dir, entendre que no hi ha una força, sinó una atracció continua entre cossos que s’atrauen entre sí i, a l’espai, qualsevol cos fa que quedi corbat, enfonsat, ondulat. La Gravetat és doncs una espècia de corda elàstica, fins i tot, la Gravetat corba la trajectòria dels raigs de llum. Aleshores, és com una corda dèbil que estira i estira però no la podem considerar com una força, sinó com quelcom flexible i  no superable. De fet, no la superem perquè estan clavats a terra i si intentem enlairar-nos no podem. L’efecte de curvatura de l’espai atrau els cossos. La Gravetat és curvatura d’espai elàstic que efecte també a la llum, a les estrelles perquè els seus raig de llum es desvien quan passant a prop d’una massa gran el (Sol);  les estrelles properes al disc solar, les seves posicions estaven desplaçades respecte a les posicions en què estarien sinó hi hagués el Sol. Els raig de llum emesos per una estrella es corbant. Entrem en l’explicació dels “Forats negres”: “Les negres amnèsies del cel”. Els Forats Negres són la física al límit però són els objectes més senzills i  bàsics on les teories d’Einstein es posen de manifest perquè són una predicció de la teoria de la relativitat tot i que Einstein mai va acceptar la seva existència i va morir sense saber que, efectivament, existeixen. Podem dir que els Forats Negres són l’àtom d’hidrogen de la Gravetat; aquests objectes no apareixen directament, no els podem veure per això se’n diu que són negres. I cóm es comporten? Doncs tenint en compte el nombre de dimensions de l’espai, en lloc de considerar les dimensions habituals que veiem (tres espacials i una temporal), considerem que l’espai és infinit i introduint un límit fictici i així, podem estudiar teòricament els Forats Negres i fer càlculs de les seves propietats. Però per entendre com funciona un Forat Negre és qüestió matemàtica, saber de quina manera vibren, quina és l’essència del Forat Negre i introduint més nombre de dimensions fictícies queda simplificat el seu funcionament que no és cap altre que engolir tot cos que s’hi apropi, difícil és d’escapar-se de l’horitzó de successos, tot cos, llum i matèria que s’hi apropa queda engolit eternament. En realitat són com bombolles de sabó que no es veuen però se te’n duen cap endins d’un misteriós laberint que no sabem que hi ha al fons, si és que hi ha fons. De fet, l’horitzó de successos és una superfície dinàmica complicada; i…com es formen els Forats Negres? Es formen per diferents mecanismes, per la contracció gravitatòria d’estrelles i de supernoves que l’espai ha col·lapsat i ja no tenen retorn. Moltes són les galàxies que tenen en el seu nucli forats negres súper massius. Avui però, existeixen diverses idees, però cap és acceptada científicament, són especulacions de Multiversos, teoria de les cordes…però res està contrastat i comprovat científicament. El que sí sabem és que els Forats Negres ens permeten anar molt més enllà del que Einstein va dir i, juntament amb la mecànica quàntica de Stephen  Hawking, hem avançat respecte els Forats Negres i ara Ligo amb les ones gravitatòries. Per exemple, sabem que en l’Univers primigeni podria haver-hi existit quantitats de Forats Negres súper microscòpics perquè la temperatura i la densitat eren molt més altes, aleshores, la teoria de l’espai-temps quàntic és possible. De fet, els Forats Negres són com he dit al principi, la física al límit. Pel que fa les ones gravitacionals, la seva detecció ha permès obrir un nou canal per veure l’Univers i entendre què passa quan dos Forats Negres es fusionen, del xoc podem tenir una ecografia còsmica. Les ones gravitatòries són difícils de detectar, difícils que es produeixin; difícils de veure: “venen d’un més enllà que no podem veure”, d’un principi de l’Univers que feia poc que existia. Ara n’hem vist. Però són segons de visió. S’escapen ràpid. Qüestió de segons. Tot ho travessen, tot ho detecten, absolutament tot; les ones gravitatòries ens diuen que havia passat abans que l’Univers tingués llums. El 96%  de la matèria-energia de l’Univers no emet ni reflecteix llum: és invisible; les ones gravitatòries ens permeten només, escoltar seus moviments de l’energia fosc. Qualsevol moviment es detectat per les ones gravitatòries, encara que vingui de mils de milions de quilòmetres, res se’ls hi escapa. Les ones gravitatòries ens permeten escoltar allò que no veiem: l’energia fosca que no sabem què és però existeix perquè les vibracions de les ones gravitatòries sí que han detectat lo més invisible, fosc: l’energia fosca. Explica el procés de Ligo.

Carme Mas-AASCV

Translate »