609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

Ressenya Professora Carme Jordi Nebot
dia
30 Novembre 2017

“ELS CÚMULS ESTEL·LARS” 

En lloc passa diverses diapositives de galàxies, imatges precioses que estan a milions de distància i explica el per què d’aquesta distancia estel·lar. Comenta aspectes de Galileu  i de Cc. Messier. Una resum històrica Kant i comença explicant el cúmuls coneguts: tècniques  de captació i membres d’un cúmul.

Un cúmul estel·lar és un grup d’estrelles atretes entre si per la gravetat. Hi ha dos tipus de cúmuls estel·lars: cúmuls globulars i cúmuls oberts. Els cúmuls globulars són agrupacions denses de centenars o milers d’estrelles velles, mentre que els cúmuls oberts contenen generalment uns pocs centenars d’estrelles molt joves. Els cúmuls oberts són trencats o disgregats al llarg del temps per la seva interacció gravitatòria amb núvols moleculars en el seu moviment per la galàxia, mentre que els cúmuls globulars, més densos, són més estables de cara a la seva disgregació. Els cúmuls oberts disgregats evolucionen amb la majoria dels seus membres seguint moviments semblants, constituint una associació estel·lar o un grup en moviment.

Els cúmuls estel·lars ajuden a comprendre l’evolució estel·lar perquè són estrelles formades en la mateixa època a partir del material d’un núvol molecular. També representen un important pas en la determinació de l’escala de l’univers. Alguns dels cúmuls més propers poden utilitzar-se per a mesurar les seves distàncies absolutes per mitjà de la tècnica del paral·laxi. El diagrama de Hertzsprung-Russell d’aquests cúmuls pot, llavors, representar-se amb els valors de lluminositat absoluta. Els diagrames similars de cúmuls en què la seva distància no és coneguda poden ser comparats amb els de distància calibrada, estimant, amb això, la distància que els separa de nosaltres.

Un cúmul estel·lar és, doncs,  un grup d’estrelles unides per la força de la gravetat. Hi ha bàsicament dos tipus de cúmuls: els oberts i els globulars.

Diferències entre uns i altres:

  1. Les estrelles dels cúmuls oberts són relativament joves, mentre que les dels globulars són molt velles.
  2. Els cúmuls globulars tenen forma esfèrica, mentre que els oberts no tenen cap forma definida.
  3. En un cúmul globular hi ha moltíssimes més estrelles que en un d’obert, i es troben molt més juntes.
  4. Els cúmuls oberts es troben habitualment en el disc de la galàxia, mentre que els globulars es localitzen fora d’ella, orbitant-la. Per tant els globulars estan més lluny de nosaltres.

Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d’estrelles que pot contenir alguns milers d’objectes formats gairebé simultàniament a partir d’un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació. Els cúmuls oberts es troben únicament a galàxies amb formació estel·lar activa, és a dir, en galàxies espirals o irregulars. Típicament tenen edats inferiors a uns pocs centenars de milions d’anys i es rompen i dispersen en la seva rotació al voltant del centre galàctic per interaccions gravitacionals amb altres cúmuls o per trobades properes entre les seves pròpies estrelles.

Els cúmuls més joves poden estar encara continguts dins del núvol molecular del que es van formar, il·luminant-lo i constituint regions H II. Amb el temps, la pressió de radiació del cúmul dispersa el gas del núvol molecular deixant únicament les estrelles. Aproximadament un 10% de la massa del núvol molecular pot condensar-se en forma d’estrelles abans de dispersar-se per la pressió de radiació.

Els cúmuls estel·lars són objectes importants en l’estudi de l’evolució estel·lar. Atès que totes les estrelles membre són d’edat i composició química similar poden ser utilitzades per a estudiar les seves propietats molt millor que en el cas d’estrelles aïllades.

Totes les estrelles s’han format en brots de formació estel·lar però les de més edat, com el nostre Sol ja fa molt de temps que es van allunyar de les seves companyes natals.

M24 forma part del braç de Sagitari de la nostra galàxia, la Via Làctia. té una llargada aproximada de 600 anys llum i una profunditat de 10.000 a 16.000 anys llum. No es tracta pas d’un cúmul pròpiament dit sinó d’un vast núvol galàctic compost d’estrelles i gas interestel·lar. Al seu interior es troba un petit cúmul obert, NGC 6603, moltes vegades identificat erròniament com a M24.

Carme Mas – AASCV

Translate »