609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat
CONFERÈNCIA
Dr. JORDI ISERN
Prof. Dr. Departament Astrophysics and Planetary Sciences

Comença la conferència amb unes introduccions mitològiques: Els somnis d’Icar. Altres somnis pioners per anar a l’espai. Viatges idees, la creació i el pensament, amb llenguatges de ficció. Somnis que es defineix com una necessitat en si mateixa. L’espai exterior és la part de l’Univers més enllà de la influència gravitacional de la Terra i de la seva atmosfera entre altres objectes astronòmics. No hi ha cap frontera definida entre l’atmosfera terrestre i aquest medi. Habitualment se sol considerar que l’espai exterior comença a una alçada de 80 a 120 quilòmetres de la superfície terrestre. Se’n diu espai exterior per distingir-lo de l’espai aeri (i les zones terrestres). L’espai exterior no està completament buit de matèria (és a dir, no és un buit perfecte) sinó que conté una baixa densitat de partícules, predominantment gas d’hidrogen, així com radiació electromagnètica. Encara que se suposa que l’espai exterior ocupa pràcticament tot el volum de l’Univers i durant molt de temps es va considerar pràcticament buit, o replet d’una substància anomenada èter, ara se sap que conté la major part de la matèria de l’univers. Aquesta matèria està formada per radiació electromagnètica, partícules còsmiques, neutrins sense massa i fins i tot formes de matèria poc conegudes com la matèria fosca i l’energia fosca. De fet, en l’Univers cadascun d’aquests components contribueix al total de la matèria, segons estimacions, en la següent proporció: matèria condensada freda (0,03%), matèria estel·lar (0,5%), neutrins (partícules sense massa, 0,3%), matèria fosca (25%) i energia fosca (75%). La naturalesa física d’aquestes últimes encara es coneix amb prou feines. Només es coneixen algunes de les seves propietats pels efectes gravitatoris que imprimeixen en el període de revolució de les galàxies, d’una banda, i en l’expansió accelerada de l’univers o inflació còsmica, per un altre.
L’exploració física de l’espai es porta a terme tant vols tripulats com sondes espacials robòtiques. Raons comuns per a l’exploració de l’espai inclouen l’avanç de la investigació científica, unint diferents nacions, assegurar la supervivència futura de la humanitat i el desenvolupament d’avantatges militars i estratègiques contra altres països. A vegades, es van fer diverses crítiques de l’exploració espacial. Comenta les missions tripulades d’aterratge lunar; Saturn V, primers vols. Primeres exploracions planetàries i les èpoques d’exploració espacial impulsades per una cursa espacial entre la Unió Soviètica i els Estats Units; el llançament del primer objecte fet per l’home en orbitar la Terra, el Spútnik 1 de l’URSS, el 4 d’octubre de 1957, i el primer allunatge per la nau estatunidenca Apol·lo 11, el 20 de juliol de 1969, se’n consideren com els límits d’aquest període inicial. El primer vol espacial tripulat (Iuri Gagarin a bord del Vostok 1) el 1961, el primer passeig espacial (per Aleksei Leónov) el 1965, el primer aterratge automàtic en un altre cos celest el 1966, i el llançament de la primera estació espacial (Saliut 1) el 1971. Després dels primers 20 anys d’exploració, el focus va passar de vols amb coets no reutilitzables per vols amb vehicles reutilitzables, com el programa del transbordador espacial, i de la competència a la cooperació, com amb l’Estació Espacial Internacional. Des de la dècada del 1990 en endavant, els interessos privats van començar a promoure el turisme espacial i llavors l’exploració espacial privada de la Lluna .
l’ESA: La primera missió científica de l’ESA fou l’any 1975, el Cos-B, un programa de proves de monitoratge d’emissions de rajos gamma a l’univers. Coet Ariane 4. El projecte estrella de l’ESA és el programa Ariane consistent en una sèrie de sistemes de llançament. Durant els anys 80, la ESA va desenvolupar diferents models del coet. La versió més usada fou l’Ariane 4, que fou operativa entre el 1988 i el 2003, i que consagrà l’ESA com la líder en llançaments comercial. La ESA actualment opera amb l’Ariane 5, una nova versió del coet, que si bé tingué uns primers llançaments infructuosos (els anys 1996 i 1997), a hores d’ara és indiscutiblement un dels més exitosos del món. Tot i això, ja s’ha començat a dissenyar el futur Ariane 6.
Pel que fa a instal·lacions terrestres, avui dia l’ESA compta disposa de les següents: European Space Operations Centre (ESOC), a Darmstadt, Alemanya. És el centre de control de les missions espacials de la ESA. European Space Research and Technology Centre (ESTEC), a Noordwijk, Països Baixos. És el centre de recerca i desenvolupament de tecnologia i projectes espacials de la ESA. European Space Astronomy Centre (ESAC), a Villanueva de la Cañada, Madrid, Espanya. És el centre des del qual es duen a terme les operacions científiques de les missions d’astronomia i planetàries de l’ESA, a més de la recopilació, l’arxiu i la distribució de les dades obtingudes a la comunitat científica.European Centre for Space Applications and Telecommunications (ECSAT), a Oxfordshire, Regne Unit. És un centre d’investigació de noves aplicacions relacionades amb les tecnologies i les telecomunicacions espacials. European Astronaut Centre (EAC), a Colònia, Alemanya. És on s’entrenen els futurs astronautes europeus. ESA Centre for Earth Observation (ESRIN), a Frascati, Itàlia. És el centre des del qual es controlen i exploten les missions d’observació de la Terra. Centre Spatial Guyanais (CSG), a Kourou, Guaiana Francesa. És la plataforma de llançament de coets de l’ESA, un indret escollit per la seva proximitat a l’equador, des d’on es pot accedir més fàcilment a òrbites comercials. European Space Tracking (ESTRACK). És la xarxa d’estacions de comunicació i seguiment dels satèl·lits i sondes espacials de l’ESA. Està distribuïda en diverses localitzacions arreu de tot el món. Objectius: Els plans de l’ESA es poden dividir en tres categories: L’ESA vol mantenir els seus projectes de recerca i desenvolupament de sistemes de propulsió, per reduir-ne els costos. Observació espacial, amb el llançament de satèl·lits per l’estudi del cosmos. Aquí cal remarcar la seva participació en l’Estació Espacial Internacional, ISS. Exploració i descoberta de planetes dins i fora del sistema solar. Exemples d’aquest objectiu són els exitosos llançaments i aterratges de sondes d’exploració de superfície a Mart, com els aterratges dels Rovers a Mart. Gaia.
La ESA età formada per les organitzacions espacials i altres entitats de 22 països: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, Romania, Suècia, Suïssa i Txèquia. Pròximament s’hi uniran països que recentment s’han unit a la Unió Europea.

Carme Mas-AASCV

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »