609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

Dr. RAMON VILASECA
Catedràtic a la UPC, al Departament de Física i Enginyeria Nuclear
(Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica)

Què és això del caos i de la dinàmica no lineal?. Així, amb aquesta pregunta comença la conferència, dient que la teoria del caos i la dinàmica no lineal és una nova concepció de la ciència que tracta d’estudiar els fenòmens naturals com a tals, en realitat és una teoria matemàtica que tracta d’estudiar els sistemes que tendeixen al desordre, és a dir, no són predictibles, no responen a una fórmula lineal matemàtica. Va parlar dels sistemes de llibertat distingint els sistemes que són impredictibles. Hi ha sistemes que tendeixen al desordre, per exemple, el desordre de població en desequilibri, o bé, va comentar, el desordre de l’aigua d’un riu que es pot convertir en cataractes imprevisibles. Són sistemes – va dir el ponent- , caòtics i impredictibles doncs petites variacions en les condicions de funcionament que poden donar resultats molt diferents. Va comentar sistemes deterministes o aleatoris, sistemes lineals i no lineals i sistemes discrets i continus, explicant que una característica inherent a tot sistema caòtic, és el que s’anomena la sensibilitat variable de les condicions inicials. Un sistema caòtic és un comportament impredictible a llarg termini, degut a que és extremadament sensible a petites variacions en les seves condicions inicials. I va comentar les fluctuacions de canvis neuronals, els comportaments difícils de poder entendre i fins i tot, les matemàtiques han fracassat al voler entendre la dinàmica no lineal. Ens va aproximar a l’intent lineal i no lineal de la la natura, però és una qüestió molt complexa. Un sistema caòtic és el que altera la sensibilitat i les condicions inicials i s’ha d’entendre mitjançant equacions complicades. Les no lineals, va dir, que no tenen n´hi solució matemàtica, n’hi equacions que valguin. A nivell biològic, va comentar el desordre de l’Alzheimer, per exemple. Va portar un pèndol que amb una petita fricció va oscil·là amb moviments diferents i imprevistos, sense aturar-se en cap punt, fins va quedar en equilibri. Per acabar, va parlar de la teoria del caos, comparant-lo amb l’efecte papallona, referint-se al fet que si una papallona mogués les seves ales en un determinat lloc del món, podria provocar un huracà en una altra lloc del món i amb milers de quilòmetres pel mig. Tot i que sembla incomprensible, qualsevol moviment està subjecte al caos i no ens anodonem.

Carme Mas-AASCV

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »