609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

Dr. Emili Elizalde
Prof. Dr. Prof. H.C.
Premiat l’any passat com a Most Valued Reviewer per la prestigiosa revista Annals of Physics
(l’editor de la qual és Frank Wilczek, Premi Nobel de Física)
Soci de l’Entitat, Membre d’Honor Assessor Científic de la Junta Directiva

Comença la conferència dient: “L’univers s’està morint”. Tot seguit comenta els següents punts: Naixement. El Big Bang
El Futur Llunyà, Big Crunch / Big Rip / Big Freeze , L’Era dels Forats Negres i El Final dels Temps. L’escala de temps còsmic és ampli com per tractar-lo amb característics de l’escala humana En Cosmologia de magnitud dels anys que han passat des de l’inici dels temps . En el Big Bang, la “gran explosió”, es crea tota la matèria que emplena l’Univers, així com tota l’energia continguda en aquest, però també el propi espai en què ens movem i el propi temps que marca el ritme de l’evolució de l’Univers… matèria, temps, energia espai. Formació de les estrelles de 1a generació que, poc a poc, es comencen a agrupar en galàxies i aquestes últimes en cúmuls. De les cendres de les primeres estrelles es formen les nebuloses que faran de factories de les estrelles de 2a i 3a generació mentre aquestes comencen a formar sistemes solars. A les acaballes d’aquesta era, les galàxies s’hauran buidat i les estrelles s’hauran apagat (el seu combustible nuclear exhaurit). La única forma de matèria restant són els forats negres nòmades que, molt a poc a poc, s’evaporen. La única activitat que resta són partícules elementals vagant sense rumb en un espai virtualment infinit amb fotons de baixa energia. Com i per què moren les galàxies? Una nova teoria s’obre pas entre els astrònoms: moren per “estrangulament”, en veure’s privades de la matèria que necessiten per crear noves estrelles. Els nivells de metalls que contenen les galàxies mortes proporcionen una empremta dactilar clau per determinar la causa de la seva mort. I de galàxies mortes n’hi ha moltes. A l’Univers hi ha dos tipus de galàxies. Gairebé la meitat són galàxies “vives”, riques en gas fred, majoritàriament hidrogen, necessari per crear noves estrelles. La Via Làctia és una d’aquestes galàxies. La resta, poc més de la meitat, estan “mortes”, és a dir que no poden crear estrelles perquè la seva concentració de gas fred és molt baixa. Fins ara no se sabia quina era la causa de la mort de les galàxies. Ara els astrònoms treballen amb dues hipòtesis: o bé el gas fred és succionat sobtadament fora de la galàxies per forces internes o externes, o bé el subministrament de gas fred d’alguna manera es deté, i “escanya lentament la galàxia, durant un període de temps fins a la mort”. El 1916 Albert Einstein afirmava que, d’acord amb la seva teoria de la relativitat, a l’Univers hi ha ones gravitatòries, originades en grans fusions com les que tenen lloc quan s’uneixen dos forats negres massius. Einstein deia, però, que les ones no arriben a la Terra, perquè aquests fenòmens tenen lloc tan lluny de nosaltres que les ones no ens arriben mai. Avui, cent anys més tard, la ciència ha demostrat que Einstein tenia raó… i també que estava equivocat. Tenia raó perquè efectivament les ones gravitatòries existeixen; i s’equivocava perquè sí que arriben a la Terra. Un equip de científics ha interceptat les ones procedents del xoc de dos forats negres. Mai en la història havia passat res de semblant. Sobre els forats negres hi ha molta informació, però sempre basada en l’observació visual i en l’anàlisi de dades sovint directes. Mai fins ara s’havia pogut escoltar, literalment, el so que es genera quan es produeix un xoc entre dos forats negres. El so, una mena de xiulet, confirma de pas que l’Univers té so, que es pot escoltar, una teoria que ja acaronaven els grecs, que parlaven de la música dels planetes. Mai fins ara s’havia pogut escoltar, literalment, el so que es genera quan es produeix un xoc entre dos forats negres. El so és el resultat d’aquestes ones que viatgen per l’ Univers i que tenen el seu origen allà on s’ha produït una fusió. Les ones que han detectat els científics provenen del xoc de dos gegantins forats negres -amb una massa fins a 36 vegades superior a la del Sol-. L’espectacular topada entre els dos forats va generar una energia que es va transformar en ones. 1.300 milions d’anys després aquestes ones han arribat, vibrant i viatjant pel temps i l’espai, fins a la Terra, on han estat detectades pels científics de l’Observatori d’Interferometria Làser d’Ones Gravitacionals dels Estats Units. Les ones gravitacionals viatgen a la velocitat de la llum i, per tant, deformen tant l’espai com el temps. la confirmació, amb un segle de retard, de la intuïció d’Einstein sobre com l’ energia alliberada en col·lacionar dos forats negres es transformava en ones que viatjaven per l’Univers. És històric perquè, per primera vegada, permet estudiar el fascinant món dels forats negres a través del so, i no només de la llum, com passava fins ara. Això vol dir que s’obre una nova etapa en l’estudi dels forats negres i les seves morts violentes. Però la importància de la troballa va més enllà dels forats negres, com els que van provocar les ones ara detectades. Tot i que els últims anys la posada en marxa d’instruments cada vegada més sofisticats ha permès fer un pas de gegant en el coneixement de l’Univers, el cert és que en coneixem una part molt petita. I, de forma crucial, tot el que sabem ho sabem gràcies a la llum. És observant el cel que els científics detecten noves estrelles, nous sistemes, nous planetes, i descobreixen forats negres, accidents que van tenir lloc fa milers de milions d’anys. A partir d’ara, a aquesta informació s’hi sumarà la procedent de les ones. So i llum per saber millor on som, com és l’Univers. Els nous observatoris, com LIGO tenen la capacitat per veure i escoltar què ha passat a més de 1.000 milions d’anys llum de la Terra. Una informació que podria qüestionar tot el que se sap fins ara, inclòs el Big Bang.

Carme Mas-AASCV

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »