609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

MUSEU SANT CUGAT (CLAUSTRE)

CONFERÈNCIA: “EL TRÀNSIT DE MERCURI DEL 9-MAIG I LA RELACIÓ AMB LA MESURA DE LA ROTACIÓ DE LA TERRA”

CARME JORDI NEBOT  Professora del Departament Física Quàntica i Astrofísica  (UB) i  membre de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

Comença la conferència citant que el proper dia 9 de Maig de 2016, hi haurà el trànsit de Mercuri. Un fenomen que des d’un punt de vista científic ja no té tant interès com anys enrere. Gràcies al trànsits (Mercuri) s’han descobert varies coses importants, com per exemple, com mesurem el temps. Parla de trànsit i com mesurem el temps. Els trànsits és quan tenim el Sol i un astre que passa pel davant; sempre que tenim un astre i un altre que passa per davant, tenim un  trànsit: Mercuri quan passa per davant del Sol o Venus passa per davant del Sol. Trànsit de Mercuri o bé trànsit de Venus. Mercuri tapa una mica el Sol, el cas de Venus el tros de Sol tapat és més gran. El cas de Llunes de Júpiter que van donant voltes per davant de Júpiter, tenim el trànsit de les Llunes de Júpiter. O podríem parlar d’un Planeta al voltant d’una estrella;  el Planeta passa per davant i en tapa un tros i veiem que la quantitat de llum disminueix i quan surt es recupera la llum. El moment en què el Planeta transita per davant l’estrella queda disminuït un tros de Planeta. Mercuri és el planeta més pròxim al Sol, i també el més petit dels vuit planetes oficials (és 18 vegades més petit que la Terra, en volum). Té tota la superfície recoberta de cràters causats per l’impacte de meteorits, la qual cosa li dóna una aparença que recorda molt a la nostra Lluna. Mercuri gira al voltant del Sol més ràpid que qualsevol altre planeta: completa una òrbita en 88 dies terrestres (la Terra ho fa en 365). Si no fos tan ràpid el Sol ja se l’hagués empassat. Però en canvi el temps que triga a rotar sobre el seu propi eix és molt llarg: 1407 hores (la Terra en triga 24). El resultat d’una translació tan ràpida i una rotació tan lenta és que un dia a Mercuri és molt diferent que un dia a la Terra.
Existeix per exemple un efecte únic: les dobles albades , on el Sol surt però s’atura, fa marxa enrere i es torna a amagar, i després torna a sortir novament per continuar el seu recorregut en el cel, recorregut que fa molt lentament, aturant-se i fent marxa enrere de tant en tant, de manera que al final quan el Sol es posa ja han passat 3 mesos. Això significa que durant 2.100 hores seguides és de dia i després durant 2.100 hores més és de nit. Aquest fet, sumat a que Mercuri no té atmosfera i a que es troba tant a prop del Sol, provoca un enorme contrast de temperatures entre la cara il·luminada i la cara fosca del planeta. Durant el dia la temperatura puja fins als 420ºC, mentre que durant la nit aquesta baixa fins als -180ºC sota zero. Copèrnic es lamentava al seu llit de mort de no haver tingut mai l’oportunitat de veure el planeta Mercuri. I és que a causa de la seva proximitat al Sol, resulta molt difícil observar-lo des de la Terra. Només es pot veure en les dates properes a la màxima elongació (quan visualment es troba més separat del Sol), i per això les observacions queden limitades a uns determinats dies, durant molt poca estona, i sempre molt a prop de l’horitzó. En determinades èpoques serà visible de matinada, poc abans de la sortida del Sol, i en altres serà visible al vespre, poc després de posar-se aquest. A simple vista no sempre és fàcil de veure, ja que el cel encara clar en dissimula la lluentor. Els prismàtics et poden ajudar a trobar-lo, tot i que amb ells es veu simplement com una estrella brillant. Fins i tot al telescopi el veiem extraordinàriament petit. De totes maneres, amb l’ajuda d’un bon telescopi, a grans augments, i en condicions de poca turbulència atmosfèrica, es pot arribar a veure que té fases igual que la Lluna. Això vol dir que només veiem il·luminada la meitat del planeta, segons la posició en què estigui respecte al Sol (tal com passa amb la Lluna). Però el fet que sempre es troba molt a prop de l’horitzó, obliga a observar-lo a través de l’espessa capa de la atmosfera terrestre, amb la qual cosa sovint passa que la turbulència atmosfèrica és molt gran i no ens permet veure les fases. El trànsit de Mercuri és el pas, observat des de la Terra, d’aquest planeta per davant del Sol. L’alineació d’aquests tres astres ( Sol , Mercuri i la Terra ) produeix aquest particular efecte, només comparable amb el trànsit de Venus . El fet que Mercuri estigui en un pla diferent en l’eclíptica que el nostre planeta (7 ° de diferència) fa que només una vegada cada diversos anys passi aquest fenomen. Perquè el trànsit es produeixi, cal que la Terra estigui prop dels nodes de l’òrbita. La Terra travessa cada any la línia dels nodes de l’òrbita de Mercuri el 8-9 de maig i el 10-11 de novembre; si per a aquesta data coincideix una conjunció inferior hi haurà pas. Hi ha una certa periodicitat en aquests fenòmens encara que obeeix a regles complexes. És clar que ha de ser múltiple del període sinòdic. Mercuri sol transitar el disc solar una mitjana d’unes 13 vegades al segle en intervals de 3, 7, 10 i 13 anys.

Carme Mas- AASCV

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »