609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

28 ABRIL MUSEU SANT CUGAT (CLAUSTRE)

CONFERÈNCIA: “ELS INUGHUIT DE GROENLÀNDIA, EL POBLE DELS METEORITS”  

Dr. FRANCESC BAILÓN – Antropòleg

Els Inuit viuen a les tundres del nord de Canadà, Alaska i Groenlàndia, van arribar des de Sibèria a través de l’estret de Bering, mil·lennis després dels primers americans.

El nom amb el qual es denominen a si mateixos és Inuit (en siberià i en algunes llengües d’Alaska, yuit ), que significa “la gent” . El terme “esquimal”, es considera despectiu, així els anomenaven els pobles del sud, significa “devoradors de carn crua” .

Inicialment van basar la seva economia en la caça i la pesca, per a això empraven estris nadius, elaborats amb materials naturals: arpons, ganivets … Les embarcacions (com el conegut caiac ) i altres mitjans de transport (com el trineu arrossegat per gossos) són de desenvolupament propi.

A la dieta dels inuit juguen un paper molt important el peix, les foques, les morses, les balenes i altres animals marins, la carn ingereixen tant crua com cuita. També cacen óssos polars, guineus, caribús i llebres. Les foques constitueixen un bé molt preuat, ja que, a més de ser el seu suport principal en el llarg hivern, proporcionen a aquestes poblacions pells per confeccionar roba o tendes de campanya i greix que es converteix en un valuós combustible.

Entre alguns grups inuit s’estén la pràctica del desplaçament estacional, consistent en expedicions destinades a la caça de caribús a l’estiu, que suposen el desplaçament de famílies senceres a regions interiors d’Alaska i Canadà (on habita el caribú), mentre que a l’hivern , tornen als seus assentaments originals, centrant-se en la caça de la foca i en la pesca al gel.

En la societat inuit cada família és un ens autònom, que manté relacions d’amistat i cooperació amb els seus veïns. En aquest hàbitat tan dur la solidaritat i la cooperació es fan necessàries per a la supervivència de manera que la norma social elemental, és l’obligació d’ajudar a la pròpia família. El matrimoni es basa en la divisió del treball, de manera que mentre els homes són els encarregats de la caça i la pesca, les dones són les responsables de la casa i els nens.

Mostrant gran adaptació a la climatologia àrtica, els trobem en una àrea de 5.200 km; hi ha una gran diversitat de grups lingüístics (encara que totes integren la família lingüística esquimal-aleutina), amb una sèrie de trets comuns referits a la seva economia, al seu hàbitat i als seus costums.

Carme Mas-AASCV

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »