609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

RESSENYA DIA 16 DE JUNY

El perill d’impactes per asteroides i cometes. Comença amb una explicació sobre l’origen del Sistema Solar seguint explicant d’on venen els cossos menors del Sistema Solar, les fonts dels NEOs està en el cinturó principal i el de Kuiper. Comenta els reptes i oportunitat científiques a l’estudi dels cossos menors i el seguiment fotomètric que es fa dels asteroides. Diu que l’exploració d’objectes primitius del Sistema Solar  es base en les principals missions i en els objectius científics. Segueix explicant el disc protoplanetari comentant que el planetes del Sistema Sikar es van formar en desenes de milions d’anys a partir del núvol de gas i partícules i que el HST ha desvelar el naixement de discos protoplanetaris a la coneguda nebulosa d’Orió (M42). Explica amb una transparència el naixement d’un sistema planetari en la Nebulosa d’Orió. Pel que fa a la consolidació al disc, explica que el primitiu sistema solar era molt més dinàmic: l’interior del disc està format per material d’alta Tª, l’oxigen  disponible al gas depèn del flux de gels evaporant i a l’exterior del cinturó principal es formen cometes rics en gels. Imaginem un núvol de gas i pols molt calent que envoltava el Sol primitiu. En refredar-se aparegueren els primers condensats així com la composició de la matèria que depèn de la distància al Sol; la matèria orgànica es va consolidar més enllà de l’orbita de Mart ; els cometes va  nàixer més enllà de Júpiter depenent de la composició dominant a cada regió cada planeta es consolidà amb un patró químic diferent. Explica temperatura de formació (K) on hi ha: pols terrestre, condrites ordinàries, condensació de matèria orgànica, condensació de gels i la seva distància al Sol (UA). Passa un vídeo: planetary embryos…Formació del planetesimals:  les artícules amb baixes velocitats relatives i quocients de roca i gel variables van formar els primer planetesimals que són objectes consolidats, depenent de la seva regió de consolidació i de la seva història de col·lisions, van patir alteració de la seva estructura primordial i depenent del seu tamany, els materials formatius van patir més o menys alteració tèrmica i aquosa. Pel que fa el cinturó principal d’asteroides: són el romanent dels cossos que no van ser dispersats ni agregats en els planetes: uns 200.000 al Cinturó Principal (d’una 750.000 estimats); amb òrbites properes a la Terra: NEOs acrònim de NEAR EARTH OBJECTs ( fins al 14 – Juny – 2016). 876 amb diàmetres D>150m 157 de D> 1 Km; 1.704 en total. Hi ha entre un 80 i 90% dels cosso que col·lideixen amb la Terra i provenen del cinturó principal. Hubbe imatge of Ceres, the largest asteroid in the main asteroid belt, compared with foru other asteroides an Mars: (Gaspra 12ml, Eros24ml, Ida36ml; Vesta578 Km, Ceres 877km). El cinturó principal posseeix regions quasi buides d’asteroides anomenades Kirkwood gaps. Els objectes a aquestes regions tenen òrbites inestables pel fet que el seu període orbital serà múltiple dels períodes dels planetes pròxims (principalment Júpiter, Saturn i Mart). La Majoria de NEOs i roques que produeixen meteorits provenen de ressonàncies dinàmiques. Asteroides i Meteorits: segons la reflexivitat per cada longitud  d’ona s’estableix una relació entre els tipus de meteorits i el asteroides del Sistema Solar. Programa de recerca: SPACEGUARD” de 1988 a 2008 trobada del 90% del diàmetre de NEAs superior a 1 km; el 2007 el congrés de la NASA ordena trobar el 90% de NEOs més de 140 m abans del 2020; a Europa el Projecte NEODyS monitoritza tots els objectes. Superbòlid CHELLABINSK: la trajectòria és reconstruïda mitjançant els vídeos casuals i determinen la trajectòria, radiant i velocitat: l’òrbita de Chellabinsk és calculada fent servir el software de la xarxa SPMN (Madeido & Trigo-Rodríguea 2011) y exposa tres vídeos. CHICXULUB i el Donosaures: un asteroide d’uns 10km de diàmetre va impactar al Gol de Mèxic (65 M.A.) i es descobreix la presència d’una capa de cendra rica en iridi sobre tot el planeta; el cràter Chicxulub és la millor evidència perquè posseeix uns 180 km de diàmetre i varis anells externs. Evidències d’altres extincions:  Al final del Paleozoic tingué lloc l’anomenada GRAN EXTINCIÓ  que va afectar a un 85% de les espècies vives. Ara un gran impacte es produeix cada 10 M.A. és a dir que no ha de ser una preocupació a nosaltres.

Carme Mas-AASCV

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »