609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

Dr. Javier Tejada Palacios

És força difícil resumir una conferència de quàntica i el que va fer el Dr. Tejada va ser, intentar fer entendre el comportament de la matèria a escales microscòpiques, que no solen regir-se per les regles del món amb el qual estem familiaritzats, sinó les normes quàntiques. Segons ha explicat van identificar un tipus de transició de fase completament nova en sistemes bidimensionals en els quals els defectes topològics exerceixen un paper fonamental. Aquestes teories ajuden a entendre el funcionament d’alguns tipus d’imants i de fluids superconductors i superfluids. Aquestes teories també han estat importants per entendre el funcionament quàntic de sistemes unidimensionals a temperatures molt baixes. Més endavant, als vuitanta, surten mètodes teòrics per descriure fases de la matèria que no poden ser identificades per la seva pauta de ruptura de simetria. En aquest camp, es va explicar el comportament bidimensional de gasos electrònics emprant conceptes topològics. Molts d’aquests comportaments de la matèria en condicions extremes, completament inesperats, han estat confirmats després per experiments i s’espera que puguin tenir aplicacions en ciència de materials i en l’electrònica del futur. L’efecte túnel quàntic és un efecte de la mecànica quàntica que permet transicions a través d’un nivell d’energia prohibit per la mecànica clàssica. També es pot generalitzar a altres transicions prohibides per la mecànica clàssica. Normalment, aquest efecte s’observa a petita escala, en què les partícules presenten una dualitat ona-partícula.

Què és: El nom de túnel li ve del fet que la partícula, per exemple un electró, pot travessar una barrera de potencial d’una alçària superior a la seva pròpia energia, com si pogués fer un túnel energètic a través de la barrera de potencial. Aquest efecte és impossible en la mecànica clàssica. Un exemple clàssic és el d’una bola atrapada dins un recipient. Per sortir del recipient, la bola hauria de pujar fins allà on acaba el recipient i després baixar pel costat de fora. Això és el que hauria de fer la bola en la mecànica clàssica, però en la mecànica quàntica la bola, en certes circumstàncies, pot travessar el recipient i sortir-ne, com si hagués fet un túnel en el recipient. S’ha de considerar que encara que l’electró en l’efecte túnel es comporti com una ona, ja que si fos una partícula no podria travessar la barrera de potencial, quan interacciona amb el medi pot ser detectat com una partícula. Un altre fet que s’ha de tenir en compte és que la distància que és capaç de penetrar, fent el túnel, sempre serà de l’ordre de les dimensions de la partícula, per tant la distància serà de dimensions atòmiques. Va parlar d’Aplicacions: Algunes de les aplicacions que se li han trobat a l’efecte túnel, per exemple: el microscopi d’efecte túnel. Va esmentar i comentar l’equació de Schrödinger independent del temps en una dimensió; comenta la  col·lisió d’una partícula amb una barrera de potencial finit d’altura; finalment, explica entre altres moltes coses, elcoeficient de transmissió que es defineix com la relació entre el flux o la densitat de corrent de l’ona transmesa i el flux de l’ona incident. S’utilitza habitualment per obtenir la probabilitat que una partícula passi a través d’una barrera per l’efecte túnel.

Carme Mas-AASCV

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »