609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

Ressenya Dr., Emili Elizalde
15 Desembre 2016 – Cloenda Activitats 2016 de l’Entitat

Difícil resumir un conferència tant potent i densa. Comença explicant que per acabar el cicle de conferencies del 2016 anirem als orígens. El dia en què va néixer la cosmologia moderna va ser el 23 de novembre de 1924 perquè en aquest dia el Dr. Hubble va descobrir que hi havia nebuloses espirals, sistemes estel·lars, fins aquet dia tothom pensava que el mon era la Via Làctia. Que tots les galàxies estaven dins de la Via Làctia. Hubble l va demostrat que no. Va ampliar el concepte de l’Univers, que hi havia altres Universos, és doncs el dia que va néixer la cosmologia moderna. Emili recentment descobreix que un astrònom havia publicar en una revista científica de primera magnitud a l’any 1922 es calcula la distància fins Andròmeda. Tothom parla de Hubble i s’ha oblidat a ÖPIK però Elizalde en parla en una conferencia internacional i va ser felicitat per haver donat rellevància al oblidat  ÖPIK perquè va ser un astrònoma important perquè va ser el primer de calcular la densitat d’una “nana” i el descobriment va passar desapercebut tot i essent molt precís. Explica la Constant de Hubbel: les galàxies s’allunaven proporcional a la distància. És el propi Univers el que s’expandeix. Les galàxies no estan quietes, l’espai temps s’expandeix, l’univers s’engrandeix. El que s’ha de saber quan d’important és el moviment propi i quan de important és l’expansió de l’univers. Els físics matemàtics(tal com és el Dr. Elizalde), les equacions d’Einstein 1915 però fins el 1917 no va interpretar l’equació cosmològica per descriure l’univers i no s’ha canviat en absolut, però s’està treballant en petits canvis de l’equació d’Einstein, com el propi Elizalde que hi treballa en petits canvis. Per les matemàtiques val el sistema de referencies, això es la matemàtica,  la curvatura de l’espai temps.. Explica que en una sola formula hi ha tota la  física, això són constants universals; en la fórmula que exposa   hi ha tots les energies i masses de tots els sistemes físics creats a l’univers. El que ens diu aquesta equació es que si modifiquem la distribució de masses de l’univers modifiquem la geometria, i si modifiquem la geometria modifiquem la física, això es el que ens diu aquesta equació, difícil de captar. La densitat d’energia total de l’univers es la summa de  diverses energies. Energies electromagnètiques, energia de les masses materials, l’energia de les matemàtiques, Explica que la constant cosmològica d’ Einstein perquè fos un univers estacionari . Big Bang (How did the “Big Bang” get its bame?; Big Bang = Impossible blow. Big Bang = Inflation ! i ho explica: same underlying ohysics as in steady satete theory, “creation or C-Field”; segueix amb Fred Hoyle, Lamaitre  importantíssim; Comenta article de RiechardC. Tolman 1934. Segueix amb Alan Guth: la gravetat pot ser repulsiva. Les energies no són sempre positives: el camp gravitatori te energia negativa. Segueix explicant “Inflation” i la singularitat del Big Bang amb les aportacions de Roger Penrose i Stephen Hawking. Teorema 1 (Big Bang). Sea )M.g) un espacio globalmente hiperbólico que cumple una formula para todos los vectores  temporales (ecuaciones de Einstein con la condición fuerte de la energía). Si existe una hipersuperfície espacial, para la cual la traza de la curvatura intrínseca satisface, entonces ninguna curva temporal que se dirija hacia el pasado son incompletas. ( Es decir, bajo las condiciones observadas en nuestro universo (ley de Hubble) y admitido la validez de la teoría de la Relatividad general, el universo tuvo un principio). Teorema 2 (agujeros negros) Sea (M,g) un espacio-tiempo globalmente hiperbólico en el que todos los vectores de tipo luz (ecuaciones de Einstein con la condición fuerte  o la condición débil y la energía). Supongamos que existe una hipersuperfície espacial y una superficie atrapada  y sea cero el valor máximo de la expansión sobre ella. Si existe una geodésica de tipo luz, inextensible hacia el futuro y ortogonal a la superficie atrapada. Además, el valor del parámetro afín hasta el punto a partir del cual no es extensible es inferior , luego la existencia de una geodésica de tipo luz inextensible implica  que existirá un fotón que saliendo de dicha superficie tras el tiempo de viaje proporcional se topará con una singularidad temporal futura. Desconocemos la naturaleza física de la singularidad, no tenemos una teoría cuántica de la gravedad. Una extensa y fantàstica conferència que acaba amb un magnífica poema inèdit de Elizalde dedicat a l’Univers: “ INFLACIONARI BIG BANG” comença: Com descriure el que no és / el misteri del no-res/la no-existència…? poema que està penjat en web Entitat.

Carme-AASCV

————————————————————————————————————————————————————————

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »