609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

Ressenya Dr. JORDI SORT
19 Gener 2017

El Dr. Jordi Sort se doctoró en ciencia de materiales por la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) en 2002 (Premio Extraordinario). Como investigador posdoctoral, trabajó 2 años en SPINTEC-Grenoble (Francia) y 1 año más en Argonne National Laboratory (EEUU). En la actualidad, el Dr. Sort dirige el “Grupo de Materiales para la nanoingeniería, nanomecánica y nanomagnetismo” en la UAB (http://jsort-icrea.uab.cat/index.htm), cuyas actividades se centran en el desarrollo de gran cantidad de materiales funcionales (capas delgadas, nanoestructuras, materiales nanoporosos, etc.) con aplicaciones magnéticas, mecánicas y catalíticas. El Dr. Sort fue galardonado por la Sociedad Catalana de Física en el año 2000, la Real Sociedad Española de Física (en 2003) y la Federación Europea de Sociedades de Materiales (en 2015). En estos momentos, ha dirigido 7 Tesis Doctorales, ha publicado más de 220 artículos científicos, desarrollado 3 patentes y ha sido invitado en más de 70 congresos de ámbito internacional para hablar de sus trabajos. En 2014, el Dr. Sort fue subvencionado por el European Research Council con 1.8 M€ para abordar el estudio de dispositivos espintrónicos y memorias magnéticas con gran eficiencia energética (proyecto SPINPORICS). También coordina un proyecto europeo de nuevos materiales (“SELECTA” Marie Sklodowska- Curie Innovative Training Network (ITN-ETN)) donde participan 15 grupos de reconocido prestigio (como la Universidad de Cambridge, o la ETH Zürich), incluyendo 4 empresas internacionales.

La conferència va ser sobre un renaixement sobre la física quàntica? Centrar-se en: orígens i alguns conceptes bàsics, magnetisme i física quàntica, conceptes bàsics del magnetisme, els premis Nobel de Física des de 1970, 2007 i 2016. Tot seguit entra en tema: Els ordinadors i les tecnologies de la informació, basant-se en quatre apartats: l’engistramente magnètic al llarg del temps, la física quàntica als ordinadors, la despesa energètica en la computació (aquí comenta els reptes actuals), com gastar menys energia en l’enregistrament i processament de dades. Pel que fa reptes del futur, comenta el renaixement de la física quàntica explicant el Principi d’Exclusió de Pauli (1925), en què hi ha els següents punts a considerar de Pauli: 1) dos Fermions (electrons, quarks) no poden estar al mateix lloc, al mateix moment amb la mateixa orientació. Altrament, la matèria col·lapsaria; 2)  els electrons dins d’un àtom han d’anar ocupant successives capes electròniques. Dins d’una mateixa capa, dos electrons han de tenir spin (moment de gir); 3) evita que les estrelles de neutrons i les nanes blanques implosionin i fa que la matèria normal sigui, en gran part, buida; 4) és la base del ferromagnetisme  (energia de bescanvi entre spins veïns). En aquesta línia explica el moment magnètica de spin: la interacció de bescanvi es produeix amb el mateix nombre quàntic de spin i impedeix que ambdós electrons s’acostin més del compte. Comenta que la interacció és la responsable del ferromagnetisme i és conseqüència del Principi d’Exclusió de Pauli. Però d’on ve el nom de magnetisme?. Ve del grec “magnetitc” i és el mineral capaç d’atreure certs objectes. El magnetisme ens rodeja. La Terra és un gran imant i el Sol té camps magnètics immensos, en les estrelles de neutrons, els camps magnètics poden arribar a ser enormes. Comenta la imantació i explica que el material ferromagnètic forma dominis. El camp magnètic canvia la forma d’aquets dominis i quan es treu el camp magnètic el material “recorda” la seva orientació: “té memòria”, A l’any 1970, Louis Eugène Félix Néel, va ser Nobel pels seus descobriments sobre l’antiferromagnetisme i del ferromagnetisme, la qual cosa ha permès importants aplicacions en la física de l’estat sòlid. Altres Premis Nobel són pel descobriment de la magnetoresistència gegant (2007) i el 2016 Premis Nobel pel descobriment de les transicions de la fase topològiques de la matèria (superconductivitat), magnetisme en capes súper-primes. Comenta que estem vivint una segona revolució quàntica, La primera revolució quàntica: el làser. La segona revolució quàntica: Big Data. Entrem en el ordinadors i les tecnologies de la informació: comença explicant els capçals inductius convencionals (les cintes cassets) en què el corrent elèctric genera el camp magnètic; explica els inics dels ordinadors des de 1956 passant a 1969 en què ja es connecta per Internet i el 1971 Ray Tomlinson crea el primer programa per enviar correus electrònics; curiós que el 1968 es crea el primer ratolí (Duglas Engelbart); 1983 Windows (Bill Gates) apostant per un gràfic molt visual i intuïtiu; el 1988 Steve Jobs crea la computadora NeXt, precursora dels ordinadors Apple; 1994 Yahoo; el 2001”Inernet” té un desplegament imparable.  Evolució dels iPod des de 2001 i pren avantatge la nanotecnologia (disc dur modern). Quin és el límit?: l’agitació tèrmica fa que el material perdi la seva capacitat de memòria quan es fa massa petit. Alternatives pel futur: els ordinadors quàntics i cita al Dr. J. Ignasi Cirac (Institut Max Planck) perquè sembla ser que es millorarà molt la seguretat (encriptatge de la informació). Dels ordinadors quàntics existeixen alguns prototips però falta desenvolupar la programació quàntica (alogaritmes); i…què passa amb el consum energètic? què es pot fer?, doncs intentar corrents elèctrics per voltatge DC. És a dir, passar de sistemes resistius a capacitatius i per minimitzar les pèrdues per calor cal pujar V i baixar I (tenir en compte el cablejat d’alta tensió). Què pot fer la física quàntica per l’estalvi energètic? doncs menys corrent per gravar la informació perquè el voltatge canvia l’estructura de bandes en metalls, a la superfície (càrregues electrostàtiques). Finalment, explica el Projecte del seu grup i els reptes pel futur: 1) augmentar la densitat d’informació (nous mètodes), 2) ordinadors que funcionin a temperatura ambient, 3) utilitzar memòries que treballin combinant voltatge amb corrent energètic i 4) menys despesa energètica, bateries més dures.

Carme Mas-AASCV

————————————————————————————————————————————————————————

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »