609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

DR. JORDI LLORCA

Fa un recorregut per la història amb episodis concrets. Hi ha registres suficients. Què eren els meteorits abans del segle X, és a dir, en els primers segles. En aquella època `podia ser un gran auguri o una desgràcia del cel. Mostra una sèrie de meteorits de les coves. Van trobar en la tomba de Tutankhamon  diversos ganivets associat el ferro a una cosa que queia del cel. Comenta diverses històries mitològiques per documentar la història dels meteorits, com també fets històrics que expliquen què representaven els meteorits pels nobles i reis. El famós crater d’Arizona.

L’home, des del temps de les cavernes, mai ha deixat de mirar el cel per trobar respostes, potser perquè sempre ha volgut trobar una resposta a l’autèntic misteri. Així la conferència. Des dels inicis de la història dels meteorits. Per als científics, els meteorits són objectes valuosos. Com que han passat molt de temps viatjant per l’espai i provenen d’altres objectes – com d’asteroides, de la Lluna i Mart-, en la seva composició hi ha moltes coses sobre l’origen de l’univers. Es calcula que cada any poden arribar a caure sobre la Terra 40.000 tones de matèria provinents de l’univers. Un regal de l’espai. De la mateixa manera que els arqueòlegs reconstrueixen la nostra història a partir dels objectes que troben als jaciments, els astrofísics reconstrueixen la història de l’univers a partir de restes com els meteorits. Guarden dades per poder respondre a preguntes com ara: Quan es va crear la Terra? Com va ser l’atmosfera de Mart? I altres dades que ens apropen al Big Bang. Fins i tot ens podrien dir si hi ha o hi ha hagut vida en altres planetes. Provenen del cinturó d’asteroides situat entre Mart i Júpiter. D’aquí provenen la majoria dels 30.000 meteorits que fins ara s’han trobat a la Terra i que recull un inventari de referència. “Han format part d’un planeta, són molt primerencs i, per això, molt interessants”, explica Jordi Llorca, investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya i expert en meteorits. Dels que han arribat a la Terra, tan sols n’hi ha cent que vénen de Mart i cinquanta de la Lluna, explica Llorca. La recerca en meteorits es va intensificar el 1969. També van ser claus el paper del bioquímic Joan Oró -que treballava per a la NASA- i les anàlisis de les mostres de la Lluna de la missió Apol·lo. Entre altres resultats, es van trobar aminoàcids en un meteorit, imprescindibles per a la vida. Al 1704 els meteorits encara no tenien una explicació natural i aquest fenomen va ser invocat pels cronistes com un presagi de calamitats (que després va desencadenar la Guerra de Successió al 1714). Un meteorit ha caigut als Urals russos i ha provocat uns 500 ferits, tots lleus, pels vidres que ha trencat l’onada expansiva. És el meteorit que ha causat més danys dels últims anys. Els fets han passat just el dia que està previst que l’asteroide 2012 DA14, d’entre 45 i 95 metres de diàmetre, passi a uns 27.860 quilòmetres de la Terra. Els científics investiguen si el meteorit dels Urals és un fragment de l’asteroide. Què és un asteroide? Un asteroide és un objecte sòlid, més petit que un planeta, que orbita al voltant del Sol. Els científics no es posen d’acord sobre la seva definició exacta. La Unió Astronòmica Internacional parla de “planeta menor” per referir-se als objectes més petits que un planeta. Els asteroides, compostos majoritàriament per roca i metalls, són, com els cometes, vestigis de la formació del sistema solar. Els planetes són constantment bombardejats per aquests objectes, com es pot comprovar mirant la superfície de la Lluna, plena de cràters. Un asteroide passa cada uns 40 anys prop de la Terra. Només hi topa, però, de mitjana, cada 1.200 anys. Algunes hipòtesis científiques asseguren que l’ extinció dels dinosaures va ser provocada per l’impacte d’un asteroide de 10 quilòmetres, fa 65 milions d’anys. Què és un meteorit? Un meteorit és un objecte sòlid originat a l’espai, generalment petit, que sobreviu l’impacte amb la superfície terrestre. Els meteorits penetren en l’atmosfera terrestre a una gran velocitat –d’11 a 74 km/s–. En travessar-la, s’escalfen a causa del fregament amb l’aire, les molècules d’aire absorbeixen part de la calor que desprèn el meteorit i emeten llum formant el que s’anomena un meteor o estrella fugaç. Cada any topen amb la Terra uns 3.300 meteorits, però la majoria ho fan en zones deshabitades –oceans o deserts–. Així, cada any només es registren unes 6 caigudes de meteorits i unes 10 trobades –quan es troba el meteorit sense poder determinar quan ha caigut. La majoria de meteorits deriven de petits objectes astronòmics anomenats meteoroides, tot i que de vegades també es produeixen per impactes d’asteroides.

Carme Mas-AASCV

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »