609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

RESSENYA
Dr. XAVIER LURI CARRASCO

1 JUNY de 2017

Fa una repassada de tots els planetes del Sistema Solar. Considera que les imatges que ens parlen de possible vida en altres planetes del Sistema Solar, cal anar en compte perquè encara no se sap res de vida en altres mons. Fa una comparació de tots el planetes del nostre Sistema Solar i el planeta que més coneixem és la Terra i coneixem bé perquè està just en la zona d’habitabilitat. Defineix què és zona d’habitabilitat. Pel que fa en termes de buscar vida, és difícil encara saber on hi pot haver vida.

Zona d’habitabilitat I disc d’acreció:

Un disc d’acreció és una estructura que té forma de disc en espiral. La matèria que compon un disc d’acreció s’origina a partir de partícules molt petites que xoquen entre sí, queden enganxades i formen cossos més grans, com galàxies i estrelles que s’han format en discos d’acreció per l’acció de la gravetat. Així, quan el Sistema Solar es va formar, el Sol va quedar rodejat d’un disc d’acreció. Els planetes i demés objectes del Sistema Solar es varen formar per acreció en aquests disc de material.
Hi ha, també, el disc d’acreció en objectes de camps gravitatoris molt intensos, com són els estel de neutrons i els forats negres. Aleshores, el material que és atret per aquests cossos va formant un disc d’acreció i, a mesura que augmenta l’energia, perquè els àtoms xoquen entre sí dins del disc, el material arriba a ser tan calent que irradia raig X.

Venus: Segon planeta en proximitat al Sol, no té cap satèl·lit o lluna i sempre apareix a prop del Sol. La seva brillantor màxima és abans de l’alba o poc després de la posta de Sol, raó per la qual se l’anomena l’estel del matí o de la tarda.
Està completament cobert per una capa de núvols d’àcid sulfúric i una atmosfera densa de diòxid de carboni. Com que el camp magnètic que té és molt dèbil, el vent solar s’ha endut l’hidrogen cap a l’espai interplanetari. Té un baix nombre de cràters cosa que mostra que la superfície és relativament jove.
L’enorme quantitat de diòxid de carboni de l’atmosfera provoca un fort efecte hivernacle, que eleva moltíssim la temperatura, i no varia massa entre el dia i la nit. Conté un radi de 6052 quilòmetres i la seva distància al Sol és de 108 200 000 quilòmetres. Període de rotació sobre si mateix cada 243 dies terrestres i només 225 dies de translació al voltant del Sol, és el temps del seu any. Mercuri: És un planeta brillant, el més proper al Sol, i el més petit del Sistema Solar.
Arriba a temperatures molt elevades, que depassen els 400 ºC, quan l’il·lumina el Sol, i cau a -200 ºC en l’obscuritat de la nit. Es pot veure a l’alba i al crepuscle.  Se’n sap poca sobre Mercuri. En aparença, és similar a la Lluna. Té molts impactes de cràters, cap satèl·lit natural i gairebé no té atmosfera. Conté un radi de 2440 quilòmetres i una distància al Sol de 57910000 quilòmetres. El període de rotació és de 58,6 dies i 88 dies de translació al voltant del Sol.

Fa una exhaustiva explicació del cossos transneptunians, del Cinturó de Kuiper confins del Sistema Solar. Els objectes del cinturó Kuiper són cossos gelats en l’exterior del nostre sistema solar. Aquests resideixen en una regió que depassa l’òrbita de Neptú. Plutó i Caront  poden ser els millors exemples d’aquests objectes. Alguns d’aquests objectes han estat descoberts durant els últims anys. En aquesta regió del Sistema Solar es creu que poden existir molts cossos amb distintes formes, composicions i moviments, però la seva petita mida i l’enorme distància fa que la seva observació resulti difícil.

Explica també, El núvol d’Oort: és una gran concentració de cometes sotmesos a les forces del Sol i altres estrelles; cometes que orbiten més enllà de Plutó.
¿Quants cometes s’allotgen en el núvol d’Oort? La xifra depèn de la freqüència amb la qual els cometes del núvol escapen a l’espai interplanetari. Conforme a la xifra observada de cometes de llarg període, els astrònoms ara calculen que conté sis bilions de cometes; són, doncs, els cossos de petita grandària més abundants del sistema solar. Només una sisena part pertany al núvol, la resta estan al nucli, més dens. ¿On es van originar els cometes del núvol d’Oort? No es van formar en la seva posició actual, doncs el material existent a aquestes distàncies és tan escàs, que no podria agregar-se. Tampoc van néixer en l’espai interestel·lar; la captura de cometes per part del Sol és ineficaç. L’únic lloc que ens queda és el sistema planetari. És possible que els cometes es van crear en el cinturó d’asteroides i van ser expulsats pels planetes gegants durant la formació del Sistema Solar. Però els cometes són cossos gelats, boles enormes de neu bruta; en el cinturó d’asteroides la temperatura és massa elevada perquè es condensin fragments de gel..
Alguns cometes es van constituir més enllà de les òrbites planetàries més distants.
Es probable, doncs, que els cometes del núvol d’Oort provinguin d’un ampli interval de distàncies solars i, per tant, d’intervals notables de temperatures de formació. Aquest fenomen podria explicar la diversa composició dels cometes
La clau d’aquestes idees és la presència dels planetes gegants, que llancen els cometes cap a l’exterior i modifiquen les seves òrbites si alguna vegada tornen a introduir-se en la regió planetària. núvol d’Oort És un núvol esfèric en el límit més exterior del Sistema Solar. Font de nuclis de cometes i font, també, dels cometes de període llarg, els que tenen un període orbital de més de 200 anys. El cinturó de Kuiper és la regió dels cometes de període curt, els que tenen menys de 200 anys.
Els objectes del núvol d’Oort són tan llunyans que de moment tan sols s’ha descobert un possible objecte transneptunians: Sedna, l’objecte més remot del sistema solar descobert fins ara

AASCV

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »