609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

RESSENYA DR. JOAQUIM BOSCH

1 DE MARÇ 2018 – RESUM

CONFERÈNCIA:  “RAIGS CÒSMICS: QUÈ SON, D’ON VENEN, I … QUINA INFORMACIÓ ENS APORTEN?”

Tres preguntes:  No podem dir d’on venen sense saber què són, però sobretot quina importància tenen. És important saber el seu descobriment. Comencem amb el descobriment:  Dia 17 d’abril de 1912,  dos dies després de l’enfonsament del Titànic, els espanyols van poder veure un eclipsi total de sol en unes circumstàncies molt curioses. Els eclipsis de Sol es produeixen quan la Lluna bloqueja la visió del Sol des d’algun lloc de la Terra. I parlarem de la primera radiografia: La radiografia, també coneguda com “raigs X”, ha revolucionat la medicina gràcies a la seva gran capacitat per diagnosticar múltiples malalties i lesions, ja que permet veure imatges de les estructures internes de cos com a òrgan, teixits o ossos. Els raigs X són radiacions electromagnètiques capaces de travessar la matèria orgànica i impressionar a una placa amb material fotogràfic. creant una imatge en tons negres, grisos i blancs.

El principal d’aquesta tècnica va ser el físic Wilhem Conrad Röntgen, nascut a l’antiga Prússia en 1845.  Va ser en el seu paper de rector de la universitat de Würzburg, Alemanya, on va obtenir els seus primers troballes gràcies als seus experiments amb els raigs catòdics.

Mentre estudiava el poder de penetració dels raigs catòdics, Röntgen va observar que una placa de cartró coberta de cristalls de platí – cianur de bari emetia una fluorescència, que desapareixia en desconnectar del corrent . Aquesta fluorescència indicava la presència d’un llamp que travessava la placa.

Röntgen va continuar repetint l’experiment fins a descobrir que aquests raigs (que va denominar “raigs X” però també es coneixen com a “rajos Röntgen”) podien travessar diferents tipus de materials com paper, fusta, alumini, etcètera. No obstant això, no travessaven el plom.

Llavors va descobrir que en sostenir un cèrcol de plom podia veure els ossos de la mà. Röntgen va decidir imprimir la imatge dels seus ossos en una placa fotogràfica, i així va ser com va néixer la primera radiografia.

                         Radiografia dels ossos de la mà de Willem Röntgen, amb un cèrcol de plom

En 1901, Röntgen va rebre el primer Premi Nobel de FísicaEn aquells dies era professor a la universitat de Munic, on va seguir fins a la seva mort el 1923. Comenta diversos Premis Nobel i curiosament, Einstein va ser uns dels últims a rebre’l.

Què són els raigs còsmics? És una radiació corpuscular formada per partícules de gran energia que incideixen en la Terra procedents de l’exterior. En gran part són protons i nuclis d’heli. Fa més d’un segle, doncs, que sabem que arriben partícules energètiques a la Terra des de l’espai: “els raigs còsmics”. Alguns d’aquests raigs són protons que viatgen pràcticament a la velocitat de la llum, dels quals no coneixem la font.  Aquestes partícules tenen una energia més elevada que la que podem produir a la Terra, per tant han d’haver estat produïdes en processos galàctics o intergalàtics. Aquests protons arriben a la Terra més o menys de totes les direccions de l’espai. Hi ha variacions en el nombre de protons que rebem a causa dels vents solars i del camp magnètic de la Terra.

Els raigs còsmics són partícules subatòmiques carregades, principalment protons o nuclis d’àtoms d’hidrogen, que provenen de l’espai i estan constantment bombardejant la Terra. Aquestes partícules viatgen a una velocitat propera a la llum i tenen deu milions de vegades més energia de la que un accelerador de partícules pot produir. Els raigs còsmics són desviats a la Terra mitjançant el seu camp magnètic.

L’origen dels raigs còsmics és un misteri perquè no hi ha cap font d’energia en el espai que pugui produir aquestes partícules amb tanta energia. Una teoria és que els raigs còsmics provenen i són accelerats en els explosions de supernoves al nostre espai. Molts científics continuen estudiant les possibles fonts d’energia causants dels raigs còsmics.

Comenta també la radioactivitat com l’emissió espontània de partícules (alfa, beta, neutró) o radiacions (gamma, captura K), o de totes dues alhora, procedents de la desintegració de determinats núclids que les formen, per causa d’un arranjament de la seva estructura interna.

.A la natura es troben uns 300 núclids diferents, dels quals 25 són radioactius amb un període suficientment llarg perquè n’hi hagi encara avui dia; uns altres 35 tenen un període molt més curt i es creen i es desintegren contínuament en les sèries radioactives.

La radioactivitat fou descoberta el 1896 per Antonie-Henri Becquerel, el qual, en fer estudis sobre la fosforescència de les substàncies, observà que un mineral d’urani era capaç de velar unes plaques fotogràfiques que eren guardades al seu costat.

Finalment, explica que els Raig còsmics estan constituïts essencialment per partícules atòmiques de gran energia que creuen els espais interastrals.

Carme.Mas-AASCV

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »