609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

8 DE MARÇ 2018 – RESUM

CONFERÈNCIA:  “LA QUÍMICA DEL COSMOS I EL SEU LLEGAT A METEORITS”

L’evolució Físico-Química de l’Univers: l’Univers té uns 13.700 milions d’anys però la vida a la Terra només uns 3.800  milions d’anys

Des de els seus orígens l’Univers es troba en continua evolució química. Som l’últim esglaó d’una llarga cadena evolutiva originada en la nucleosíntesi estel·lar. L’astrofísica ens ensenya entendre el Cosmos i a apreciar la biodiversitat de la vida.

Molt haviat la Gravetat es va imposar a grans escales i va fromar estels, cúmuls i galàxies. La Viá Làctia posseix un diàmetre de 100.000 mil anys llum. Conté al voltant de 300.000 milions d’estles i tants o més planetes. El Sistema Solar és insignificant en dimensions però extraordinari en contingut. Estudiant la matèria lluminosa i fosca, aprofundim en la riquesa galàctica.

La Via Làctia és una Galàxia entre milers de milions de galàxies. DEEP HUBBLE FIELD: una petita regió de l’Ossa Manjor. Extrapolant a l’Univers visible: més menys uns 100.000 milions de galàxies. Cada galàxia conté milers de milions d’estels i potser un nombre semblant de sistemes planetaris.

La recerca dels nostres origens: Viviem una època privililegiada perquè els nous instruments permeten observar en directe la formació d’estels i planetes; poder observar laquímica de nebuloses. Una química semblant en totes direccions. Coneixem a hores d’ara més de 800 planetes extrasolars: cossos tan comuns com ara els estels.

Comenta la Nucleosíntesi estel·lar en tant que els estels segueixen cicles evoluttius: neixen – creixen i decreixen – moren.

Comenta: La confirmació meteorítica del nostre orígen còsmic: La teoria del col·lapse gravitatori per explicar el naixement del Sistema Solar (Cameron, 1962). La seva confirmació suposa herència estel·lar incorporada als meteorits primitius: condrites, l’observació directe de discos protoplanetaris (Herbig, 1977) més estudis teòrics (Lynden –Bell & Pringle 1974), detecció de grans estel·lars en meteorits (Bernatowicz et al; 1987), materials formats a estels (Andres 1987), més les anomelies isotòpiques característiques.

Explica l’abundància d’elements a l’Univers, considerant que la composició del nostre Sistema solar és el llegar local dels productes nucleosintètics formats als nostre entorn galàctic. Aquests valors s’han estret de l’estudi de meteorits formats abans de la Terra anomenats condrites. Les condrites carbonàcies podrien haver arribat a diversos indrets del Sistema Solar, i allà, on es donessin aquestes reaccions químiques, podria haver sorgit la vida. Les condrites carbonàcies posseeixen unes propietats catalitzadores sorprenents. Els seus minerals són capaços de sintetitzar, en dissolució aquosa i en presència de formamida, compostos orgànics claus en la química prebiòtica. Aquestes propietats catalitzadores són desconegudes en roques terrestres o d’altres cossos planetaris del Sistema Solar. Això apunta al paper fonamental d’aquests meteorits en l’origen de la vida a l’Univers.

Diversos xips i làmines primes dels meteorits es van analitzar als laboratoris de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC) per l’equip del Dr. Josep Maria Trigo, codirector de l’estudi, per tal de comprendre la reactivitat dels minerals, així com  l’origen i la naturalesa dels compostos orgànics que formen part de la matriu que compacta tals meteorits que procedeixen tant d’asteroides com, possiblement, de cometes. L’IEEC-CSIC és l’únic repositori a nivell estatal d’aquests meteorits Antàrctics i les mostres s’han caracteritzat en el marc dels últims projectes de recerca del Plan Nacional del Dr. Trigo.

“Les condrites són meteorits no diferenciats, un llegat fòssil de la creació dels planetesimals, que ens aporten informació sobre els processos d’agregació dels primers blocs formatius dels planetes, però també de tot el que va esdevenir en el seu interior poc després de la seva formació, incloent-hi els processos d’hidratació produïts per l’aigua que van retenir als seus interiors”, explica Josep Maria Trigo.

Els resultats del treball mostren el paper fonamental que va tenir l’aigua que va penetrar en els asteroides progenitors de certes condrites carbonàcies uns 50 milions d’anys abans de formar-se la Terra. Aquests processos, sumats a la calor de desintegració radioactiva primigènia, van promoure la síntesi de molècules orgàniques complexes en aquells asteroides que, en arribar a altres planetes, haurien abonat les seves superfícies amb aquests compostos prebiòtics.

 

“L’arribada d’aquests meteorits acostuma a ser brusca i causa la fragmentació d’aquests materials pel que ens vam decidir a desenvolupar experiments capaços de sintetitzar la matèria orgànica a partir dels minerals de les condrites, un cop arriben a terra i sense que necessàriament sobrevisquin els compostos orgànics primigenis” assenyala Trigo.

Entre els meteorits que van decidir investigar es trobaven els meteorits de la col·lecció Antàrtica de la NASA: ALH 84.028, EET 92.042, MIL 05024, LAR 04.318, GRO 95551 i GRO 95566, una mostra que es van considerar representativa de diferents grups de condrites carbonàcies i, fins i tot, d’espècimens sense agrupar que representen materials químicament únics a les nostres col·leccions.

Els experiments dissenyats per Josep M. Trigo consisteixen a polvoritzar els xips procedents del Johnson Space Center de la NASA, tractar-los per eliminar qualsevol signe de matèria orgànica i posar-los en contacte amb aigua i formamida. Es van escollir per als experiments aigües termals i marines a 140 ° C prèviament filtrades per evitar qualsevol contaminació o organismes viu. Així simulen l’arribada massiva d’aquests materials a les superfícies dels planetes i la seva interacció amb l’aigua.

Els resultats dels experiments apunten que aquests meteorits posseeixen unes propietats catalitzadores de compostos orgànics desconegudes en altres roques. Els minerals que formen les condrites carbonàcies són capaços de sintetitzar àcids carboxílics, aminoàcids i totes les bases nitrogenades que conformen l’àcid ribonucleic (ARN) que es considera precursor del primer organisme viu. Per tant, es tracta d’una contribució transversal en el camp de l’astrobiologia, una de les línies prioritàries del grup del Dr. Trigo.

“Les dades obtingudes indiquen que, fins i tot si les condrites fossin polvoritzades i perdessin els seus compostos orgànics durant la fase de desacceleració i ablació en l’atmosfera, aquells minerals que arribessin a una superfície planetària i fossin escalfats en presència d’aigua i de formamida estarien en condicions de reproduir els compostos orgànics fonamentals en la química prebiòtica. Això clarament apunta a una vida abonada des l’exterior, que es podria donar en qualsevol racó del nostre sistema solar, i per tant de l’Univers, on les condicions fossin propícies per mantenir aigua líquida durant un temps raonable: Mart, Europa i Tità, es sospiten com a excel·lents candidats a la nostra exploració” assenyala el Dr.Trigo.

Carme Mas-AASCV

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »