609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

RESSENYA DR. IGNASI CASANOVA
15 DE MARÇ 2018 – RESUM

CONFERÈNCIA:

“L’EXPLORACIÓ DEL SISTEMA SOLAR: HISTÒRIA I REPTES DE FUTUR” Dr. IGNASI CASANOVA

Començar breu repàs òrbites principals i esdeveniments per explorar l’espai ; entorn còsmic que va començà el 1957 amb Spútnik, sèrie de missions espacials no tripulades a finals dels anys 1950 per demostrar la viabilitat dels satèl·lits artificials en òrbita terrestre. Spútnik 1, primer satèl·lit artificial de la història; Spútnik 2, segona nau espacial llançada a l’òrbita terrestre. L’Explorer 1, 1958, va ser el primer satèl·lit artificial posat en òrbita terrestre pels Estats Units. Les grans potencies van tenir afició per veure qui podia arribar més lluny pel fet d’un posicionament polític. Una cursa política que va permetre eixamplar el coneixement sobre el Sistema Solar i sobre l’Univers. Hi ha una sèrie de missions com Mariner 2, sonda espacial del programa Mariner de la NASA, el seu objectiu va ser sobrevolà el planeta Venus, ara bé, va trigà tres mesos i mig en arribar a Venus. Durant el camí va mesurà per primera vegada el vent solar, un flux de partícules carregades procedent del Sol. També va detectà pols interplanetària, més escassa del que es pensava, i raigs còsmics procedents de l’exterior del Sistema Solar. La sonda sobrevolà Venus el 1962 i determinà que el planeta té capes de núvols freds i una superfície extremadament calenta sotmesa a una gran pressió atmosfèrica. La darrera transmissió des de la sonda va ser el de 1963; posteriorment la Mariner 2 es quedà en una òrbita heliocèntrica, on actualment es troba, ja sense energia. La Mariner 4 va ser la quarta sonda de la NASA. Aquesta quarta missió aconseguí realitzar el primer sobrevolà Mart i ens va enviar les primeres fotografies de la seva superfície. Segueix amb les sondes, destacant-ne les que es varen enviar a la Lluna. Les missions lunars varen tenir per objectiu l’exploració de la Lluna. Tenim missions tripulades i missions no tripulades. La que va tenir més ressò va ser l’Apol·lo 11, que va portar per primera vegada homes a la superfície de la Lluna. Tot i que es posa en dubte que s’arribés a la Lluna, és a dir, humans a la Lluna, el ponent defensa que sí que s’hi va anar i ell mateix en té probes evidents al tenir en les seves mans roques de la Lluna. Les missions lunars van ser una de les parts més importants del que es coneix com a “carrera espacial”, una la competició (comenta) entre els Estats Units i la Unió Soviètica que va durar des de finals dels anys 50 fins a principis dels 1970. No podem posar en dubte – considera el Dr. Casanova – que la Lluna va ser visitada i trepitjada per astronautes, és a dir, humans, tot i les discussions de si s’hi hi van anar o no: Sí que hi van anar i varen portar 400 quilos de pedres de la Lluna.
La Mariner 9 fou una missió espacial no tripulada de la NASA, dins el programa Mariner, amb l’objectiu d’explorar el planeta Mart el 1971 però no el va sobrevolà sinó que sols va entrar en òrbita al voltant de Mart i es va convertí en la primera sonda espacial en orbitat un altre planeta del nostre Sistema Solar, enregistrant moltes imatges de la superfície de Mart, a més a més, va cartografiar una gran superfície del planeta i ens va ensenyar la gran activitat volcànica, volcans apagats (com l’Olympus Mons, el més gran del Sistema Solar), canyons (com el Valles Marineris) i les tempestes de pols que suporta Mart; també ens va donar la oportunitat d’estudiar dues Llunes de Mart: Fobos i Deimos, i mostrar llits fluvials, cràters, evidenciant una immensa erosió eòlica i altres dades.
Comenta també, la sonda Magallanes sobrevolant Venus des de 1990 fins el 1992. La superfície de Venus, ens explica que està coberta per una densa atmosfera i presenta clara evidència d’una activitat volcànica molt activa en el passat com els que es troben a la Terra. No obstant això, Venus té una baixa densitat de cràters petits però sí que presenta alguns de grandària mitjana i s’explica per la densa atmosfera del planeta que ha vingut desintegrant als meteorits. També hi ha rius de lava , i erosió eòlica. Cal dir, que Venus té una certa complexitat malgrat sigui el planeta més proper a la Terra i tingui molta similitud amb la Terra, però cap sonda ha pogut sobreviure sobre la seva superfície a cada de la pressió atmosfèrica i una temperatura de 450 graus Celsius i una atmosfera del 95% de diòxid de carboni.
Acaba amb satèl·lit Io que és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del Júpiter. El comenta perquè diu, el ponent, que li agrada molt aquest satèl·lit, fins i tot, pels seus variats color l’anomena “pitza”; és el tercer satèl·lit més gran del planeta i el quart de tot el Sistema Solar, descobert el 1610.

Carme Mas-AASCV

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »