609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

Carme Jordi Nebot – És doctora en Física per la Universitat de Barcelona (UB) i professora del Departament de Física Quàntica i Astrofísica – UB. A més, és membre de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

Participació de la Universitat de Barcelona a la missió Gaia
Carme Jordi forma part de la missió Gaia que ha realitzat un mapa de la Via Làctia.

La investigació de Carme Jordi gira entorn la caracterització física d’estrelles i ha participat en missions espacials com Hipparcos i Integral de l’Agència Espacial Europea (ESA). Actualment, participa en el projecte Gaia com a membre del Gaia Science Team, l’òrgan científic assessor per a aquesta missió que ajudarà a crear un catàleg astronòmic en 3D d’aproximadament 1.000 milions d’estrelles, aproximadament l’1% de les estrelles de la Via Làctia.

Comenta que la missió Gaia de l’Agència Espacial Europea es va llençar a l’espai el desembre de 2013, des de la base de Kourou, a la Guaiana Francesa, amb la missió de recollir dades de mil milions d’estrelles per construir el mapa en 3D de la Via Làctia més complet que s’ha fet mai. Explica els resultats basats en les d’observacions com són les posicions, moviments, paral·laxis (distàncies) i fotometria de milions d’estrelles; velocitats radials d’estrelles, posicions d’asteroides, i corbes de llum d’estrelles variables. Tot plegat representa el mapa més precís que hem tingut mai de la Via Làctia.

L’objectiu de Gaia –comenta- és cartografiar més de mil milions d’estrelles de la nostra Galàxia, oferint dades de posicions, paral·laxis i moviments propis amb una precisió inferior a un mil·lisegon d’arc. Per poder aconseguir aquest nivell de precisió sense precedents, és necessari dur a terme un complex processament de dades pel qual són necessàries les observacions realitzades al llarg dels anys de la missió. Per això, els resultats finals de Gaia no estaran disponibles fins a principis de la propera dècada, encara que ja es poden difondre part de les dades que tenim i les que vagin surtin, cosa que farà augmentar amb precisió el catàleg.

Explica que els integrants de l’equip Gaia UB són membres de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Aquest equip, que participa en la missió des dels inicis, ha contribuït a definir alguns dels instruments i ha liderat el grup encarregat de les simulacions que han fet possible la posada a punt del programari per processar les dades. A més, és l’equip responsable del processament inicial de les dades, i lideren la construcció dels catàlegs de la missió, tant els intermedis com el catàleg final. El Centre de Processament de Dades de Barcelona —on s’inclouen el CESCA i el Barcelona Supercomputing Center— proporciona recursos per executar part de les operacions durant tota la missió, i ha estat un aliat imprescindible en la simulació de la galàxia i les observacions per a totes les tasques preparatòries i de verificació de la cadena de processament.
L’objectiu de Gaia, que orbita a un milió i mig de quilòmetres de la superfície terrestre, no és enregistrar imatges captivadores sinó recollir dades amb una precisió insòlita. Gràcies als seus instruments és capaç de mesurar la velocitat d’estrelles llunyanes amb una gran sensibilitat.

Es calcula que la Via Làctia està formada per entre 100.000 i 400.000 milions d’estrelles, de manera que aquest mapa n’abasta aproximadament un 1%. Encara que sembli poc, es tracta d’una xifra rècord, que permetrà obtenir nova informació sobre la nostra galàxia.

Carme Jordi, conjuntament amb  i Xavier Luri i altres investigadors que participan en la missió Gaia des de Barcelona, col·laboren en el disseny científic i l’anàlisi de dades, i la creació de l’arxiu de la missió; Barcelona és la seu d’un dels cinc centres de processament de dades amb què compta el projecte. En aquest centre també hi participen el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

A més de les dades, l’ESA ha fet públics sis articles científics que mostren algunes de les possibilitats que obre aquest nou catàleg galàctic. Una d’aquestes possibilitats permet estudiar l’enigmàtica matèria fosca, un dels misteris més candents del panorama científic actual. Ja fa anys que gràcies a l’observació de com es mouen els objectes del cel i a la quantitat d’estrelles i cossos visibles observats s’ha arribat a la conclusió que hi ha una gran part de matèria que no només no és visible, sinó que es comporta d’una manera radicalment diferent de la matèria que coneixem. En general, s’estima que aquesta matèria fosca representa un 85% de tot l’Univers.

Les dades de Gaia han permès analitzar el moviment de galàxies satèl·lit que giren al voltant de la Via Làctia, i així s’ha pogut inferir quanta matèria fosca hi ha a la nostra galàxia. Aquests càlculs han determinat que, com a mínim, la Via Làctia té una massa equivalent a un bilió de Sols, i que de tota aquesta massa només un 5% correspon a matèria ordinària. Segons aquest nou resultat, el 95% de la nostra galàxia és matèria fosca, és a dir, una cosa completament diferent de la matèria que coneixem.

Les dades de moviments estel·lars de Gaia també permetran descobrir exoplanetes i aclarir l’origen i l’evolució de la Via Làctia. Com totes les galàxies espirals, la nostra galàxia té una sèrie de braços i una barra central que els connecta. Determinar característiques de la Via Làctia permetrà descriure millor la formació i evolució de la galàxia.

La Via Làctia – comenta – és més complexa del que pensàvem. S’han fet observacions que no sabien vist mai, per exemple, moviments d’estrelles, galàxies més petites i un llarg recorregut de GAIA que ens mostra la complexitat de la nostre galàxia, la Via Làctia, com també la complexitat de cúmuls galàctics, nebuloses, i algunes estrelles fora de la nostra galàxia.

ENLLAÇOS:

https://www.cugat.cat/noticies/societat/136576/una-santcugatenca-part-de-l_equip-de-la-missio-gaia-que-ha-mapejat-1.700-milions-d_estrelles

https://www.youtube.com/watch?v=SMesjU33eUA

   

CARME MAS-AASCV

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »