609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

RESSENYA CONFERÈNCIA JOAN CATALÀ 24 DE GENER 2019

RESUM CONFERÈNCIA: “EL MITE MARCIÀ: L’ATRIBUCIÓ DE VIDA A MART “

Per què  Mart? Estem sols? Amb els anys que queden per explorar Mart, no ho veurem. Què s’està buscant?. Què busquem? Busquem vida? O vida intel•ligent?La recerca de vida s’està fent a través d’experiments directes o observacions indirectes, bàsicament en els planetes i satèl·lits del nostre sistema solar. És una de les principals missions, per exemple, dels robots que tenim sobre la superfície de Mart. El que busquem en aquests casos són indicis de vida, que ja suposem que serà microscòpica i segurament molt elemental.

Pel que sabem avui, probablement hi haurà pocs llocs al sistema solar on buscar vida elemental. Un d’ells pot ser sota la superfície de Mart. L’altre en les profunditats dels oceans de metà d’Europa, satèl·lit de Júpiter. O potser en el prometedor Titan, satèl·lit de Saturn en el què podrien existir reserves d’aigua líquida. Si no trobem vida en el nostre sistema solar, ens costarà molt trobar-ne en altres llocs. Penseu que per arribar a l’estrella més propera hem de viatjar una mica més de quatre anys… a la velocitat de la llum!!!

En primer lloc, no podem, per principi, pretendre que som especials, i que l’univers “s’ha fet” per a nosaltres. En segon lloc, és una qüestió de números: milers de milions de galàxies, cada una amb milers de milions d’estrelles. En tercer lloc, encara no entenem com va aparèixer la vida a la Terra. No podem, per tant, descartar d’entrada que hi pugui haver fenòmens en altres llocs de l’univers que acabin produint resultats similars.

El Curiosity, un vehicle robot per explorar Mart que ha rodat pels deserts del planeta vermell buscant pistes per resoldre un dels grans misteris de la ciència: hi ha hagut mai vida a Mart? Mart és l’objectiu, juntament amb la Lluna, dels futurs projectes de colonització i exploració per les agències espacials com les missions tripulades de la dècada de 2020 per la NASA i els projectes de bases marcianes, han estat estudiats diverses vegades. La idea d’una base a Mart va ser desenvolupat per les missions dels astronautes Apol·lo i la NASA des de finals dels anys 70 amb una data de llançament prevista per als anys 2000. El projecte va ser abandonat per raons polítiques i la prioritat va ser donada a favor del transbordador espacial, després es va recuperar i abandonar diverses vegades durant les següents dècades, abordant fins i tot el projecte teòric i a molt llarg termini de terraformació de Mart. El programa actual de l’agència espacial no parla d’una base marciana si no d’una exploració humana, amb l’ús dels recursos locals per donar suport a la missió.

La superfície de Mart és igual a la de la superfície terrestre de la Terra i conté grans reserves d’aigua en els seus pols i, possiblement, en forma de permagel, fins i tot en mol·lisòl, el que facilita la seva colonització per alguns científics s’associen en la Mars Society. Mart conté el diòxid de carboni en quantitat a l’atmosfera i els nombrosos minerals de ferro. Mart és considerat per Mars Society com l’objectiu principal de la colonització pels éssers humans, i la independència econòmica necessària per a la colonització podria ser un lloc ideal per l’explotació minera dels asteroides. L’atracció de Mart també és científica, perquè els investigadors creuen que la vida extraterrestre ha d’haver existit en algun moment de la seva història, com se sospita en el meteorit marcià ALH 84001 i sempre pot ser present al planeta en altres punts detectats prop dels pols que apareixen cada primavera, hipòtesi rebutjada per altres científics i la NASA. No obstant això, l’atmosfera molt tènue de Mart, les baixes temperatures i la radiació alta imposen la utilització de sistemes de suport de vida similars als de l’espai amb l’avantatge d’utilitzar recursos locals per desenvolupar. A més, els efectes a llarg termini de la baixa gravetat de Mart, que representa un terç de la gravetat de la Terra són desconeguts i pot fer que sigui impossible retornar a la Terra els éssers humans ubicats al planeta o passar força temps en ingravidesa.[

Europa, Cal·listo, i altres llunes de Júpiter: Europa, Cal·listo i Ganímedes són les tres llunes més grans Júpiter. Estan cobertes de gel d’aigua i són un objectiu per a les missions tripulades de la NASA a molt llarg termini.

Cal·listo ha estat designada com a prioritat de base d’avançada al voltant de Júpiter l’any 2045 per un estudi de la NASA el 2003 partint de la seva baixa exposició a la radiació de Júpiter. La base no serà ocupada només per éssers humans sinó també robots que estudiarien la lluna i la producció de combustible per a un retorn a la Terra però també per a missions a altres satèl·lits de Júpiter com Europa possiblement, Cal·listo, compta amb els seus oceans en virtut del gel com a objectiu potencial.

Carme Mas-AASCV

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »