609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

RESUM CONFERÈNCIA

A uns 13.000 milions d’anys llum es troba el cúmul d’estrelles M4 o NGC 6121,en la constel·lació d’Escorpió, un dels més longeus de la Via Làctia. Doncs bé, s’ha aconseguit capturar les oscil·lacions acústiques que produeixen algunes de les estrelles que ho conformen.
Gràcies a les dades acumulades pel telescopi espacial Kepler de la NASA i usant una tècnica coneguda com asterosismología els científics han aconseguit l’objectiu de desentranyar un dels misteris de l’univers. En concret han aconseguit mesurar com es manifesten les ones sonores en la superfície de les estrelles observant els minúsculs canvis en la seva lluentor al llarg del temps.
D’altra banda, mitjançant el mesurament dels tons en aquesta “música estel·lar”, es pot determinar la massa i l’edat de cadascuna de les estrelles. D’aquesta manera, gràcies a la asterosismología, els científics podran estudiar la història de l’univers
De la mateixa manera que un tambor no sona igual si és més gran, petit, d’un material o un altre, les estrelles tampoc el fan. El soroll que generen les estrelles és producte del moviment del material de les capes externes i és més greu com més gran és la seva grandària. Però no només la seva grandària afecta a aquest so sinó que existeixen altres factors determinants com la seva estructura interna la temperatura a la qual es troben o la velocitat a la qual es desplacen els materials de les capes exteriors. 

        

Carme Mas-AASCV

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »