609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

Resum conferència Dra. Nanda Rea

Difícil resumir una conferència tan important. Sols destacarem els trets que puguin ajudar entendre.

Tras una explosión supernova el objeto remanente colapsa bajo su propio peso por efecto de la gravedad al haber agotado ya todo su combustible nuclear que mantenía a la estrella en equilibrio. En un momento dado, cuando la masa de la estrella originaria no exceda de 8 veces la masa del Sol, el colapso se detiene y toda la masa queda constreñida en un esfera de apenas varios kilómetros de diámetro.

Una supernova és una estrella que, al final de la seva vida, es destrueix en una gran explosió que dóna lloc al fet que s’incrementi la lluminositat de l’estrella de forma espectacular. Es veuen més comunament en galàxies distants, en la Via Làctia es té constància de molt poques supernoves. Són extremadament brillants, rivalitzant, per uns pocs dies, amb l’emissió de llum combinada de tota la resta de les estrelles de la galàxia. Atès que la majoria de les supernoves ocorren en galàxies distants, la seva brillantor aparent és molt feble, fins i tot per als grans telescopis. Ocasionalment ocorren en galàxies properes, i llavors és possible un estudi detallat de les seves característiques.

L’última supernova va ser vista en la nostra galàxia, la Via Làctia, en 1604 per Kepler . La més brillant des de llavors ha estat la supernova 1987A , a la Gran Núvol de Magallanes, una petita galàxia satèl·lit de la Via Làctia. Les supernoves es classifiquen en dos tipus. Les supernoves de tipus I resulten de la transferència de massa dins d’un sistema binari que consisteix d’una estrella nana blanca i una estrella gegant. Les supernoves de tipus II són, en general, estrelles massives individuals que arriben a la fi de les seves vides amb una formidable explosió.

L’empremta que deixa una supernova és visible durant molts anys. Les restes de l’estrella que acaba d’explotar s’expandeixen a gran velocitat arrossegant al seu pas tota la pols i el gas interestel·lar que troba al seu pas, creant Són els anomenats restes de supernoves, últim testimoni d’una gran estrella que va existir en un altre temps i que els millors telescopis (en tots els rangs de l’espectre electromagnètic) són capaços de captar, per oferir

La presión es enorme en el interior , gira sobre si mismo a una gran velocidad. Es lo que se conoce como estrella de neutrones. Cuando además la atmósfera exterior de este objeto compacto que contiene gran cantidad de electrones interacciona con el campo magnético se genera un haz de radiación, generalmente en el rango de las ondas de radio, que sale del púlsar en dos sentidos distintos a lo largo de un eje. Cuando este haz es interceptado por los radiotelescopios en la Tierra se perciben pulsos de radio cada pocos segundos, que es el tiempo que tarda un púlsar en rotar sobre si mismo.

 

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »