609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

RESSENYA  “ASTEROID DAY” (DIA DE L’ASTEROIDE) Dr. Josep Maria Trigo, Mar Tapia i Carles Schnabel   

Des de l’any 2017 DIA DE L’ASTEROIDE, és data oficialment declarada per l’ONU

En aquest mes de juny, en concret el dia 30 se celebra el Dia Internacional del Asteroide en record del gran impacte ocorregut el dia 30 de juny de 1908 a Tunguska (Sibèria) una extensa àrea de 2.150 km.
Durant diversos dies, en diverses zones de Rússia i Europa al vespre es podia llegir sense necessitat de llum artificial. En els observatoris de Muntanya Wilson van detectar durant diversos mesos una reducció de la transparència atmosfèrica, el que indicava una gran explosió, que posteriorment es van establir en uns 30 megatones. Aquesta celebració es realitza per conscienciar sobre el perill que suposen aquests cossos menors per a la vida al nostre planeta.

Com a responsable del grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries de l’Institut de Ciències del Espai del CSIC, Josep Maria Trigo tracta de donar resposta a una de les incògnites de la ciència : A això, ha centrat la seva investigació en les condrites carbonàcies, un tipus de meteorit que es considera essencial per la informació que aporta, com ell mateix ens explica. Estic molt interessat en comprendre el paper dels cometes i els seus fragments, els meteorits, per determinar com tot això ha influït en la formació de l’atmosfera i en la consolidació del planeta tal com la coneixem.  Els meteorits tots pertanyen al nostre sistema solar. Els principals procedeixen del Cinturó Principal d’Asteroides, entre Mart i Júpiter tot i que molts creguin que la majoria procedeix de la Lluna o Mart. Aquests asteroides són objectes relativament petits, no de més d’algun centenar de quilòmetres. I n’hi ha molts.  Hi ha asteroides més enllà de l’òrbita de Neptú.

En el sistema solar tot està en continu moviment i la majoria d’objectes solen anar caient en la regió dels planetes terrestres. Però, afortunadament, Júpiter és un gran protector per la seva enorme camp gravitatori. És el nostre gran salvador.

Som matèria estel·lar conscient pels elements químics que ens formen, que han sorgit en les estrelles. La síntesi d’aquests elements ha permès que hi hagi vida en l’Univers. Excepte l’hidrogen, la resta d’elements sorgeixen en les estrelles que s’han desintegrat per formar altres estrelles i planetes com la Terra.

El meu principal interès és conèixer l’origen del nostre sistema solar i sobretot l’origen de la vida. Les condrites carbonàcies, que són un tipus de meteorits que procedeixen d’objectes que no es van diferenciar, em resulten enormement interessants. Les hem recuperat de l’Antàrtida (el nostre centre és l’únic centre repositori de meteorits antàrtics de la NASA a Espanya). Extraient tota la matèria orgànica del meteorit mitjançant àcids hem deixat sol els minerals. I en presència d’aigües i amides hem observat que a l’escalfar aquesta aigua en presència d’aquests minerals, aquests tenen capacitat catalítica de reproduir tots els compostos orgànics de la química prebiòtica. No coneixem altres roques amb aquestes propietats.

Cada any cauen sobre la Terra unes cent mil tones d’aquests materials condrictis. La majoria, lògicament, com pols molt fina. En el passat va ser encara molt més elevat. Creiem que aquests materials van arribar en quantitats molt superiors a les actuals i van tenir un paper fonamental en la química prebiòtica en la Terra. Les millors roques per conèixer la formació del nostre sistema solar són les condrites carbonàcies.

La presència de l’asteroide 2015 CB 145, un objecte descobert el 2015 que, basant-se la seva lluminositat, es va definir com un asteroide potencialment perillós perquè es va acostar a només la distància de la lluna i la Terra. En tan sols tres setmanes des que va ser descobert, es va acostar a aquesta distància de la Terra. Tenia uns 400 metres. La seva capacitat destructiva era enorme. 

Estem menyspreant el perill d’un possible impacte i en segon lloc que no tenim en compte els objectes que no estan dins del Cinturó Principal. Vida en altres planetes? No tinc el més mínim dubte. I sobretot després dels últims experiments que hem realitzat, com deia abans, amb les condrites carbonàcies, que han arribat fins i tot a les llunes de Saturn i Júpiter. Aquests estudis revelen que té propietats catalitzadores dels compostos orgànics que participen en les fases de l’evolució de la vida, tal com la coneixem. Són objectes, en definitiva, que tenen masses aquoses molt importants al seu interior. La vida no és patrimoni únic de la Terra. Els impactes sobre la Terra han estat continus i l’han modificat. És obvi que fa 65 milions d’anys hi va haver un gran impacte d’un asteroide de 10 kms a Yucatán que canvi tot. La hecatombe va ser brutal. Ara s’estima que amb un cos de tan sols un quilòmetre, que passa cada deu milions, el dany seria irreparable. El sistema solar no funciona per estadística.

      

C. Mas

RESSENYA: “ELS SONS DE LA CIÈNCIA” – “La calidesa del to poètic”

ESDEVENIMENT ARTÍSTIC POÈTIC-MUSICAL

“ELS SONS DE LA CIÈNCIA” – “La calidesa del to poètic”

 

Dr. DAVID JOU –  POEMES PROPIS

FÍSICA

L’INFINIT

LLUM

DUALITAT ONA-CORPUSCLE

HOMENATGE A RAMÓN Y CAJAL

EVOLUCIÓ

ÚLTIMA CLASSE D’UN PROFESSOR DE FÍSICA

ACOMPANYAMENT MUSICAL AMB:

Dr. GABRIEL FERNÁNDEZ  BORSOT – GUITARRA – (JUNTA AASCV)

ÀNGELS BOIX – ACORDIÓ DIATÒNIC

  

 

POETA I FÍSIC ENS FAN REFLEXIONAR SOBRE LA NOSTRA RELACIÓ AMB EL TOT.

DAVID JOU (SITGES, 1953) ÉS POETA, DOCTOR EN FÍSICA, CATEDRÀTIC DE FÍSICA DE LA MATÈRIA CONDENSADA A LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA I DOCTOR HONORIS CAUSA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA.

VA PASSAR LA INFANTESA ENVOLTAT D’OBRES D’ART DEL SEU AVI   L’ESCULTOR PERE JOU, I DE LLIBRES DE LA SEVA MARE “BIBLIOTECÀRIA”. TÉ UNA PROFUNDA ESTIMA PEL PAISATGE DE SITGES. PUBLICA POEMES DES QUE TENIA QUINZE ANYS I, ALS DISSET, VA PUBLICAR EL SEU PRIMER LLIBRE (l’ECO DE SITGES). EL POETA CONFESSA QUE TÉ FACILITAT PEL PENSAMENT ABSTRACTE I QUE AIXÒ L’HA FET DECANTAR-SE PER UNA POESIA “MÉS AVIAT METAFÍSICA” EN LA QUAL CONFLUEIXEN LA CIÈNCIA I LA RELIGIÓ, “DUES MANERES PER MI FASCINANTS DE VEURE EL MÓN I LA VIDA”, DIU EL DR. DAVID JOU.

AMB MÉS D’UNA VINTENA DE POEMARIS PUBLICATS (MOLTS, TRADUÏTS A ALTRES LLENGÜES), AIXÍ COM NOMBROSOS ESTUDIS CIENTÍFICS, ASSAIGS I TRADUCCIONS -ENTRE D’ALTRES, DE LES OBRES MÉS RELLEVANTS D’STEPHEN HAWKING-,

EL DR, JOU EDIFICA PONTS ENTRE CIÈNCIA, HUMANISME I RELIGIÓ. UTILITZA EL DIÀLEG  AMB UN MATEIX, AMB LA NATURA, AMB EL TOT, PER CONSTRUIR ELS SEUS VERSOS DE GRAN PROFUNDITAT. UNA PROFUNDITAT QUE ENS OFEREIX AMB CADASCUNA DE LES SEVES OBRES.

PER CITAR ALGUNES DE POÈTIQUES (DE LES MOLTES QUE EN TÉ):

JOU, DAVID. CARTOGRAFIES DE DÉU.
JOU, DAVID. L’AVINGUDA I EL LABERINT.
JOU, DAVID. LES ESCRIPTURES DE L’UNIVERS.
JOU, DAVID. POEMES DE NADAL I DE SETMANA SANTA.
JOU, DAVID. LA POESIA DE L’INFINIT. CIÈNCIA I MÍSTICA.
JOU, DAVID. L’ÈXTASI I EL CÀLCUL.
JOU, DAVID. L’URACÀ SOBRE ELS MAPES

PEL QUE FA ALS ASEPCTES FORMALS DE LA SEVA OBRA POÈTICA, HA EXPLORAT FORMES INUSUALS, AMB UN FORT COMPONENT VISUAL, INSPIRADES TANT EN LE IMATGES DE LA  NATURA (ARBRES, COVES, PLUJA..) COM TEORIES DE LA FÍSICA (COSMOLOGIA) I DE LA BIOLOGIA( CODI GENÈTIC). AMB UNA PROFUNDA ESTIMACIÓ PEL PAISATGE DE SITGES, AL QUAL SE SENT MOLT ARRELAT, HA FET QUE AQUEST INDRET FOS UN MICROCOSMOS POÈTIC ON S’HA INSPIRAT PER ESCRIURE VERSOS MÉS MEDITERRANIS.

HEM ESCOLLIT DUES ESTROFES DEL POEMA, “EN UN BOSC, AMB LLUM DE LLUNA”, DEL POEMARI ‘LA MÍSTICA DELS DIES’ (VIENA EDICIONS, 2015). ELL MATEIX EN  FA UN COMENTARI TOT SEGUIT.

EN UN BOSC, AMB LLUM DE LLUNA

“En la nit, en el bosc, sota el cel estrellat,
m’he sentit unit amb el Tot,
i el Tot era això: nit, bosc, cel,
brisa, humitat, el xerric dels grills,
i no calia res més,
cap Déu, cap transcendència”,
confessen alguns.

Però mai no sabem del tot què és el Tot!:
per tal que hi hagi el bosc, la nit,
el cel estrellat, el vent, els grills,
cal molt més que això:
un ordre matemàtic profundíssim,
una sintonia de constants físiques,
unes ruptures de simetria delicades,
un univers immens, una evolució llarguíssima.

ELL MATEIX ENS EN FA UN COMENTARI I VA DIR:

DAVID JOU: “CLAR DE LLUNA D’ESTIU EN UN BOSC AMIC: QUINA MERAVELLA I QUIN MISTERI! ENS SENTIM IMMERSOS EN LA NATURA AMB UNA PROFUNDITAT SORPRENENT, UNITS AMB EL NOSTRE ENTORN AMB UNA INTENSITAT INEXPRESSABLE. SEMBLA QUE NO CALGUI MÉS, QUE NO CALGUI CAP DÉU, CAP ALTRA REALITAT QUE LA QUE ENS INUNDA ELS SENTITS I L’EMOCIÓ. EXPERIÈNCIA GAIREBÉ MÍSTICA… PERÒ LA FÍSICA ENS DIU QUE PERQUÈ TOT AIXÒ EXISTEIXI HI HA D’HAVER MOLT MÉS: UN ORDRE CÒSMIC SUBTILÍSSIM, UN UNIVERS DE MILERS DE MILIONS D’ANYS LLUM DE RADI, UNA SINTONIA PRECISA ENTRE CONSTANTS FÍSIQUES UNIVERSALS … QUAN TE  N’ADONES, ET SENTS PART D’UNA RAÓ QUE DESBORDA EL BOSC, LA LLUNA, LA GALÀXIA, L’EMOCIÓ, EL SENTIMENT….

 AGRAÏM AL DR.JOU QUE AVUI ENS RECITI I COMENTI ELS SONS DE LA CIÈNCIA A TRAVÉS DELS POEMES QUE HA ESCOLLIT …ACOMPANYAT AMB MÚSICA DE GUITARRA DR. GABRIEL FERNÁNDEZ (JUNTA DIRECTIVA) I ÀNGELS BOIX (ACORDIONISTA)

 

 


 

CARME MAS – AASCV

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »