609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

“PÚLSARS: MONSTRES MAGNÈTICS I FUTURS GPS PER A VIATGES INTERESTEL·LARS”

Resum conferència Dra. Nanda Rea

Difícil resumir una conferència tan important. Sols destacarem els trets que puguin ajudar entendre.

Tras una explosión supernova el objeto remanente colapsa bajo su propio peso por efecto de la gravedad al haber agotado ya todo su combustible nuclear que mantenía a la estrella en equilibrio. En un momento dado, cuando la masa de la estrella originaria no exceda de 8 veces la masa del Sol, el colapso se detiene y toda la masa queda constreñida en un esfera de apenas varios kilómetros de diámetro.

Una supernova és una estrella que, al final de la seva vida, es destrueix en una gran explosió que dóna lloc al fet que s’incrementi la lluminositat de l’estrella de forma espectacular. Es veuen més comunament en galàxies distants, en la Via Làctia es té constància de molt poques supernoves. Són extremadament brillants, rivalitzant, per uns pocs dies, amb l’emissió de llum combinada de tota la resta de les estrelles de la galàxia. Atès que la majoria de les supernoves ocorren en galàxies distants, la seva brillantor aparent és molt feble, fins i tot per als grans telescopis. Ocasionalment ocorren en galàxies properes, i llavors és possible un estudi detallat de les seves característiques.

L’última supernova va ser vista en la nostra galàxia, la Via Làctia, en 1604 per Kepler . La més brillant des de llavors ha estat la supernova 1987A , a la Gran Núvol de Magallanes, una petita galàxia satèl·lit de la Via Làctia. Les supernoves es classifiquen en dos tipus. Les supernoves de tipus I resulten de la transferència de massa dins d’un sistema binari que consisteix d’una estrella nana blanca i una estrella gegant. Les supernoves de tipus II són, en general, estrelles massives individuals que arriben a la fi de les seves vides amb una formidable explosió.

L’empremta que deixa una supernova és visible durant molts anys. Les restes de l’estrella que acaba d’explotar s’expandeixen a gran velocitat arrossegant al seu pas tota la pols i el gas interestel·lar que troba al seu pas, creant Són els anomenats restes de supernoves, últim testimoni d’una gran estrella que va existir en un altre temps i que els millors telescopis (en tots els rangs de l’espectre electromagnètic) són capaços de captar, per oferir

La presión es enorme en el interior , gira sobre si mismo a una gran velocidad. Es lo que se conoce como estrella de neutrones. Cuando además la atmósfera exterior de este objeto compacto que contiene gran cantidad de electrones interacciona con el campo magnético se genera un haz de radiación, generalmente en el rango de las ondas de radio, que sale del púlsar en dos sentidos distintos a lo largo de un eje. Cuando este haz es interceptado por los radiotelescopios en la Tierra se perciben pulsos de radio cada pocos segundos, que es el tiempo que tarda un púlsar en rotar sobre si mismo.

 

Dr. JORDI URMENETA

JORDI URMENETA
SELECCIÓ DE PUBLICACIONS

Articles

Torrentó, C.; Urmeneta, J.; Otero, N.; Soler, A.; Viñas, M., Cama, J. 2011. Enhanced denitrification in groundwater and sediments from a nitrate-contaminated aquifer after addition of pyrite. Chemical Geology, 287:90-101

Torrentó, C.; Urmeneta, J.; Edwards, K.J.; Cama, J. 2012. Characterization of attachment and growth of Thiobacillus denitrificans on pyrite surface. Geomicrobiology Journal, 29(4):379-388

Urmeneta, J.; Duró, A. 2011. To explain life: microorganisms in the science museums. American Biology Teacher, 73(5):265-269

Torrentó, C., Cama, J., Urmeneta, J., Otero, N., Soler, A. 2010. Denitrification of groundwater with pyrite and Thiobacillus denitrificans. Chemical Geology, 278:80-91

Torrentó, C., Urmeneta, J., Edwards, K.; Cama, J., Soler, A. 2009. Denitrification driven by pyrite oxidation and colonization of pyrite surface by Thiobacillus denitrificans). Geochimica et Cosmochimica Acta, 73:A1341-A1341

Villanueva, L., Navarrete, A., Urmeneta, J., White, D.C., Guerrero, R. 2007. Analysis of diürnal and vertical microbial diversity of hypersaline microbial mat. Archives of Microbiology, 188:137-146

Villanueva, L., Navarrete, A., Urmeneta, J., Geyer, R., White, D.C., Guerrero, R. 2007. Monitoring diel variations of physiological status and bacterial diversity in an estuarine microbial mat: an integrated biomarker analysis. Microbial Ecology, 54:523-531

Duró, A., Urmeneta, J. 2007. Manchas cromáticas o diversidad de microorganismos. Investigación y Ciencia, 366: 36-37

Torrentó, C., Southam, G., Urmeneta, J., Cama, J., Soler, A. 2007. Anaerobic nitrate-dependent oxidation of pyrite mediated by Thiobacillus denitrificans. Geochimica et Cosmochimica Acta, 71:A1032-A1032

Villanueva, L., Navarrete, A., Urmeneta, J., White, D.C., Guerrero, R. 2004. Combined phospholipid biomarker-16S rRNA gene denaturing gradient gel electrophoresis analysis of bacterial diversity and physiological status in an intertidal microbial mat. Applied Environmental Microbiology, 70:6920-6926

Villanueva, L., Navarrete, A., Urmeneta, J., White, D.C., Guerrero, R. 2004. Physiologycal status and microbial diversity assessment of microbial mats: the signature lipid biomarker approach. Ophelia, 58:165-173

Navarrete, A., Urmeneta, J., Cantu, J.M., Vegas, E., White, D.C., Guerrero, R. 2004. Analysis of signature lipid biomarkers of microbial mats of the Ebro Delta (Spain), camargue and Étang de Berre (France): an assessment of biomass and activity. Ophelia, 58:175-187

Villanueva, L., Navarrete, A., Urmeneta, J., Guerrero, R., Geyer, R., White, D.C. 2004. Increased metabolic stress, slowed growth, anaerobic microniches and increased poly-β-hydroxyalkanoate induced by photosynthetic activity during a circadian cycle in an estuarine microbial mat. Abstracts of the General Meeting of the American Society for Microbiology, 104:411-411

Urmeneta, J.; Navarrete, A.; Huete, J.; Guerrero, R. 2003. Isolation and Characterization of Cyanobacteria from Microbial Mats of the Ebro Delta, Spain. Current Microbiology, 46:199-204

Urmeneta, J.; Navarrete, A.; Huete, J.; Bellido, D.; López-Iglesias, C.; Guerrero, R. 2001. Contribution of high pressure freezing and freeze-substitution to ultrastructural study of cyanobacteria. Biology of the Cell, 93:327-328

Urmeneta, J.; Navarrete, A. 2000. Mineralogical composition and biomass studies of the microbial mats sediments of the Ebro Delta, Spain. International Microbiology, 3:97-101

Urmeneta, J.; Navarrete, A.; Sancho, J. 2000. Isolation and Identification of Autochtonous Microbiota from a Granitic Aquifer and its Variation after the Bottling Process. Current Microbiology, 41:379-383

Navarrete, A.; Peacock, A.; Macnaughton, S. J.; Urmeneta, J.; Mas-Castellà, J.; White, D. C.; Guerrero, R. 2000. Physiological Status and Community Composition of Microbial Mats of the Ebro Delta (Spain) by Signature Lipid Biomarkers. Microbial Ecology, 39:92-99

Urmeneta, J.; Alcoba, O.; Razquín, E.; Tarroja, E.; Navarrete, A.; Guerrero, R. 1998. Oxygenic photosynthesis and respiratory activity in microbial mats of the Ebro Delta, Spain, by oxygen exchange method. Current Microbiology, 37:151-155

Mas-Castellà, J.; Urmeneta, J.; Lafuente, R.; Navarrete, A.; Guerrero, R. 1995. Biodegradation of poly-β-hydroxyalkanoate in anaerobic sediments. International Biodeterioration and Biodegradation, 35:155-174

Urmeneta, J.; Mas-Castellà, J.; Guerrero, R. 1995. Biodegradation of poly-β-hydroxyalkanoates in a lake sediment sample increases bacterial sulfate reduction. Applied and Environmental Microbiology, 61:2046-2048

Gascón, J.A.; Oubiña, A.; Pérez-Lezaun, A.; Urmeneta, J. 1995. Sensitivity of Selected Bacterial Species to UV Radiation. Current Microbiology, 30:177-182

Mas-Castellà, J.; Lafuente, R.; Urmeneta, J.; Goodwin, S.; Guerrero, R. 1994. Microbial degradation of poly-β-Hydroxyalkanoates. Microbiología-SEM, 10:131-144

Guerrero, R.; Urmeneta, J.; Rampone, G. 1993. Distribution of types of microbial mats at the Ebro Delta, Spain. Biosystems, 31:1035-1044

Rampone, G.; Urmeneta, J.; Puigdefàbregas, C.; Guerrero, R. 1993. Geographical distribution of the microbial mats in the Ebro Delta: Structural diversity and role in the stabilization of the sediments. Verhandlungen International Vereinigung Limnologie, 25:1014-1019

Olendzenski, L.; Urmeneta, J. 1993. Selected organisms from the microbial mats of Baja California (Mexico) and Ebro Delta (Spain): a comparison. Trends in microbial ecology, 543-546

Urmeneta, J.; Mir, J.; Martínez-Alonso, M. 1992. Els mantells microbians del delta de l’Ebre. Butlletí del Parc Natural Delta de l’Ebre, 7: 42-44

Mas-Castellà, J.; Balada, E.; Picón, A.; Fontanet, E.; Quintana, C.; Urmeneta, J. 1990. Caracterizació ecofisiològica d’un mutant de Rhodobacter sphaeroides deficient en la síntesi de carotenoides. Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 41:79-88

Llibres i capítols de llibre

Guerrero, R.; Urmeneta, J. Evolución antes de la evolución: la vida precámbrica. Descifrar la vida. Ensayos de historia de la biología Casadesús, J.;Ruiz-Berraquero (ed). pp 31-60. Publicaciones Universidad de Sevilla. ISBN: 84-7405-990-9. 1994

Urmeneta, J.; Navarrete, A. ¿Hay alguien ahí? Colección Quinta Esencia. Las Respuestas de la Ciencia. Editorial: Oceano. ISBN: 84-7556-158-6. 2002

RESSENYA: “UNA VELLA HISTÒRIA DE LA QUÍMICA! “

RESUM: “UNA VELLA HISTÒRIA DE LA QUÍMICA! “

Dr. JAUME CASABÓ

La Taula Periòdica dels elements Químics està considerada com l’eina fonamental pèl estudi sistemàtic dels elements químics i dels seus compostos. La Taula Periòdica, tal i com la coneixem avui dia, s’ha anat emplenant al llarg de molts anys, fonamentalment a partir del segle XVIII, gràcies a l’aportació de la feina de recerca de molts químics i altres científics. L’estructura de l’actual Taula Periòdica ha evolucionat considerablement des dels primers treballs de Alexandre Chancourtois (1862) i William Odling (1864), precursors dels ben coneguts químics Julius Lothar Meyer (1870) i Dmitri Ivánovich Mendeléyev (1871). Es pot dir que la Taula Periòdica es filla del segle XIX i que sorgeix com a conseqüència dels descobriment i determinació experimental dels “pesos atòmics” dels elements químics. Es la primera gran revolució de la Química moderna. En el segle XX y amb el descobriment dels “nombres atòmics” fruit dels treballs dels físics E. Rutherford (1910) i H.G.J. Moseley (1013) esclata una segona revolució que dona una base científica més sòlida a les Taules Periòdiques precedents. Finalment, la Mecànica Quàntica, en els anys 20 del segle passat, dona la base teòrica de l’estructura de la Taula Periòdica que avui coneixem i utilitzem.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »