609 76 52 51 -- ASSOCIACIÓ ASTRONÒMICA SANT CUGAT-VALLDOREIX astronomia-junta@astronomia.cat

RESSENYA: “ELS SONS DE LA CIÈNCIA” – “La calidesa del to poètic”

ESDEVENIMENT ARTÍSTIC POÈTIC-MUSICAL

“ELS SONS DE LA CIÈNCIA” – “La calidesa del to poètic”

 

Dr. DAVID JOU –  POEMES PROPIS

FÍSICA

L’INFINIT

LLUM

DUALITAT ONA-CORPUSCLE

HOMENATGE A RAMÓN Y CAJAL

EVOLUCIÓ

ÚLTIMA CLASSE D’UN PROFESSOR DE FÍSICA

ACOMPANYAMENT MUSICAL AMB:

Dr. GABRIEL FERNÁNDEZ  BORSOT – GUITARRA – (JUNTA AASCV)

ÀNGELS BOIX – ACORDIÓ DIATÒNIC

  

 

POETA I FÍSIC ENS FAN REFLEXIONAR SOBRE LA NOSTRA RELACIÓ AMB EL TOT.

DAVID JOU (SITGES, 1953) ÉS POETA, DOCTOR EN FÍSICA, CATEDRÀTIC DE FÍSICA DE LA MATÈRIA CONDENSADA A LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA I DOCTOR HONORIS CAUSA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA.

VA PASSAR LA INFANTESA ENVOLTAT D’OBRES D’ART DEL SEU AVI   L’ESCULTOR PERE JOU, I DE LLIBRES DE LA SEVA MARE “BIBLIOTECÀRIA”. TÉ UNA PROFUNDA ESTIMA PEL PAISATGE DE SITGES. PUBLICA POEMES DES QUE TENIA QUINZE ANYS I, ALS DISSET, VA PUBLICAR EL SEU PRIMER LLIBRE (l’ECO DE SITGES). EL POETA CONFESSA QUE TÉ FACILITAT PEL PENSAMENT ABSTRACTE I QUE AIXÒ L’HA FET DECANTAR-SE PER UNA POESIA “MÉS AVIAT METAFÍSICA” EN LA QUAL CONFLUEIXEN LA CIÈNCIA I LA RELIGIÓ, “DUES MANERES PER MI FASCINANTS DE VEURE EL MÓN I LA VIDA”, DIU EL DR. DAVID JOU.

AMB MÉS D’UNA VINTENA DE POEMARIS PUBLICATS (MOLTS, TRADUÏTS A ALTRES LLENGÜES), AIXÍ COM NOMBROSOS ESTUDIS CIENTÍFICS, ASSAIGS I TRADUCCIONS -ENTRE D’ALTRES, DE LES OBRES MÉS RELLEVANTS D’STEPHEN HAWKING-,

EL DR, JOU EDIFICA PONTS ENTRE CIÈNCIA, HUMANISME I RELIGIÓ. UTILITZA EL DIÀLEG  AMB UN MATEIX, AMB LA NATURA, AMB EL TOT, PER CONSTRUIR ELS SEUS VERSOS DE GRAN PROFUNDITAT. UNA PROFUNDITAT QUE ENS OFEREIX AMB CADASCUNA DE LES SEVES OBRES.

PER CITAR ALGUNES DE POÈTIQUES (DE LES MOLTES QUE EN TÉ):

JOU, DAVID. CARTOGRAFIES DE DÉU.
JOU, DAVID. L’AVINGUDA I EL LABERINT.
JOU, DAVID. LES ESCRIPTURES DE L’UNIVERS.
JOU, DAVID. POEMES DE NADAL I DE SETMANA SANTA.
JOU, DAVID. LA POESIA DE L’INFINIT. CIÈNCIA I MÍSTICA.
JOU, DAVID. L’ÈXTASI I EL CÀLCUL.
JOU, DAVID. L’URACÀ SOBRE ELS MAPES

PEL QUE FA ALS ASEPCTES FORMALS DE LA SEVA OBRA POÈTICA, HA EXPLORAT FORMES INUSUALS, AMB UN FORT COMPONENT VISUAL, INSPIRADES TANT EN LE IMATGES DE LA  NATURA (ARBRES, COVES, PLUJA..) COM TEORIES DE LA FÍSICA (COSMOLOGIA) I DE LA BIOLOGIA( CODI GENÈTIC). AMB UNA PROFUNDA ESTIMACIÓ PEL PAISATGE DE SITGES, AL QUAL SE SENT MOLT ARRELAT, HA FET QUE AQUEST INDRET FOS UN MICROCOSMOS POÈTIC ON S’HA INSPIRAT PER ESCRIURE VERSOS MÉS MEDITERRANIS.

HEM ESCOLLIT DUES ESTROFES DEL POEMA, “EN UN BOSC, AMB LLUM DE LLUNA”, DEL POEMARI ‘LA MÍSTICA DELS DIES’ (VIENA EDICIONS, 2015). ELL MATEIX EN  FA UN COMENTARI TOT SEGUIT.

EN UN BOSC, AMB LLUM DE LLUNA

“En la nit, en el bosc, sota el cel estrellat,
m’he sentit unit amb el Tot,
i el Tot era això: nit, bosc, cel,
brisa, humitat, el xerric dels grills,
i no calia res més,
cap Déu, cap transcendència”,
confessen alguns.

Però mai no sabem del tot què és el Tot!:
per tal que hi hagi el bosc, la nit,
el cel estrellat, el vent, els grills,
cal molt més que això:
un ordre matemàtic profundíssim,
una sintonia de constants físiques,
unes ruptures de simetria delicades,
un univers immens, una evolució llarguíssima.

ELL MATEIX ENS EN FA UN COMENTARI I VA DIR:

DAVID JOU: “CLAR DE LLUNA D’ESTIU EN UN BOSC AMIC: QUINA MERAVELLA I QUIN MISTERI! ENS SENTIM IMMERSOS EN LA NATURA AMB UNA PROFUNDITAT SORPRENENT, UNITS AMB EL NOSTRE ENTORN AMB UNA INTENSITAT INEXPRESSABLE. SEMBLA QUE NO CALGUI MÉS, QUE NO CALGUI CAP DÉU, CAP ALTRA REALITAT QUE LA QUE ENS INUNDA ELS SENTITS I L’EMOCIÓ. EXPERIÈNCIA GAIREBÉ MÍSTICA… PERÒ LA FÍSICA ENS DIU QUE PERQUÈ TOT AIXÒ EXISTEIXI HI HA D’HAVER MOLT MÉS: UN ORDRE CÒSMIC SUBTILÍSSIM, UN UNIVERS DE MILERS DE MILIONS D’ANYS LLUM DE RADI, UNA SINTONIA PRECISA ENTRE CONSTANTS FÍSIQUES UNIVERSALS … QUAN TE  N’ADONES, ET SENTS PART D’UNA RAÓ QUE DESBORDA EL BOSC, LA LLUNA, LA GALÀXIA, L’EMOCIÓ, EL SENTIMENT….

 AGRAÏM AL DR.JOU QUE AVUI ENS RECITI I COMENTI ELS SONS DE LA CIÈNCIA A TRAVÉS DELS POEMES QUE HA ESCOLLIT …ACOMPANYAT AMB MÚSICA DE GUITARRA DR. GABRIEL FERNÁNDEZ (JUNTA DIRECTIVA) I ÀNGELS BOIX (ACORDIONISTA)

 

 


 

CARME MAS – AASCV

RESSENYA: CONFERÈNCIA: “LES GALÀXIES SATEL.LIT DE VIA LÀCTIA VISTES PER GAIA”

Carme Jordi Nebot – És doctora en Física per la Universitat de Barcelona (UB) i professora del Departament de Física Quàntica i Astrofísica – UB. A més, és membre de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

Participació de la Universitat de Barcelona a la missió Gaia
Carme Jordi forma part de la missió Gaia que ha realitzat un mapa de la Via Làctia.

La investigació de Carme Jordi gira entorn la caracterització física d’estrelles i ha participat en missions espacials com Hipparcos i Integral de l’Agència Espacial Europea (ESA). Actualment, participa en el projecte Gaia com a membre del Gaia Science Team, l’òrgan científic assessor per a aquesta missió que ajudarà a crear un catàleg astronòmic en 3D d’aproximadament 1.000 milions d’estrelles, aproximadament l’1% de les estrelles de la Via Làctia.

Comenta que la missió Gaia de l’Agència Espacial Europea es va llençar a l’espai el desembre de 2013, des de la base de Kourou, a la Guaiana Francesa, amb la missió de recollir dades de mil milions d’estrelles per construir el mapa en 3D de la Via Làctia més complet que s’ha fet mai. Explica els resultats basats en les d’observacions com són les posicions, moviments, paral·laxis (distàncies) i fotometria de milions d’estrelles; velocitats radials d’estrelles, posicions d’asteroides, i corbes de llum d’estrelles variables. Tot plegat representa el mapa més precís que hem tingut mai de la Via Làctia.

L’objectiu de Gaia –comenta- és cartografiar més de mil milions d’estrelles de la nostra Galàxia, oferint dades de posicions, paral·laxis i moviments propis amb una precisió inferior a un mil·lisegon d’arc. Per poder aconseguir aquest nivell de precisió sense precedents, és necessari dur a terme un complex processament de dades pel qual són necessàries les observacions realitzades al llarg dels anys de la missió. Per això, els resultats finals de Gaia no estaran disponibles fins a principis de la propera dècada, encara que ja es poden difondre part de les dades que tenim i les que vagin surtin, cosa que farà augmentar amb precisió el catàleg.

Explica que els integrants de l’equip Gaia UB són membres de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Aquest equip, que participa en la missió des dels inicis, ha contribuït a definir alguns dels instruments i ha liderat el grup encarregat de les simulacions que han fet possible la posada a punt del programari per processar les dades. A més, és l’equip responsable del processament inicial de les dades, i lideren la construcció dels catàlegs de la missió, tant els intermedis com el catàleg final. El Centre de Processament de Dades de Barcelona —on s’inclouen el CESCA i el Barcelona Supercomputing Center— proporciona recursos per executar part de les operacions durant tota la missió, i ha estat un aliat imprescindible en la simulació de la galàxia i les observacions per a totes les tasques preparatòries i de verificació de la cadena de processament.
L’objectiu de Gaia, que orbita a un milió i mig de quilòmetres de la superfície terrestre, no és enregistrar imatges captivadores sinó recollir dades amb una precisió insòlita. Gràcies als seus instruments és capaç de mesurar la velocitat d’estrelles llunyanes amb una gran sensibilitat.

Es calcula que la Via Làctia està formada per entre 100.000 i 400.000 milions d’estrelles, de manera que aquest mapa n’abasta aproximadament un 1%. Encara que sembli poc, es tracta d’una xifra rècord, que permetrà obtenir nova informació sobre la nostra galàxia.

Carme Jordi, conjuntament amb  i Xavier Luri i altres investigadors que participan en la missió Gaia des de Barcelona, col·laboren en el disseny científic i l’anàlisi de dades, i la creació de l’arxiu de la missió; Barcelona és la seu d’un dels cinc centres de processament de dades amb què compta el projecte. En aquest centre també hi participen el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

A més de les dades, l’ESA ha fet públics sis articles científics que mostren algunes de les possibilitats que obre aquest nou catàleg galàctic. Una d’aquestes possibilitats permet estudiar l’enigmàtica matèria fosca, un dels misteris més candents del panorama científic actual. Ja fa anys que gràcies a l’observació de com es mouen els objectes del cel i a la quantitat d’estrelles i cossos visibles observats s’ha arribat a la conclusió que hi ha una gran part de matèria que no només no és visible, sinó que es comporta d’una manera radicalment diferent de la matèria que coneixem. En general, s’estima que aquesta matèria fosca representa un 85% de tot l’Univers.

Les dades de Gaia han permès analitzar el moviment de galàxies satèl·lit que giren al voltant de la Via Làctia, i així s’ha pogut inferir quanta matèria fosca hi ha a la nostra galàxia. Aquests càlculs han determinat que, com a mínim, la Via Làctia té una massa equivalent a un bilió de Sols, i que de tota aquesta massa només un 5% correspon a matèria ordinària. Segons aquest nou resultat, el 95% de la nostra galàxia és matèria fosca, és a dir, una cosa completament diferent de la matèria que coneixem.

Les dades de moviments estel·lars de Gaia també permetran descobrir exoplanetes i aclarir l’origen i l’evolució de la Via Làctia. Com totes les galàxies espirals, la nostra galàxia té una sèrie de braços i una barra central que els connecta. Determinar característiques de la Via Làctia permetrà descriure millor la formació i evolució de la galàxia.

La Via Làctia – comenta – és més complexa del que pensàvem. S’han fet observacions que no sabien vist mai, per exemple, moviments d’estrelles, galàxies més petites i un llarg recorregut de GAIA que ens mostra la complexitat de la nostre galàxia, la Via Làctia, com també la complexitat de cúmuls galàctics, nebuloses, i algunes estrelles fora de la nostra galàxia.

ENLLAÇOS:

https://www.cugat.cat/noticies/societat/136576/una-santcugatenca-part-de-l_equip-de-la-missio-gaia-que-ha-mapejat-1.700-milions-d_estrelles

https://www.youtube.com/watch?v=SMesjU33eUA

   

CARME MAS-AASCV

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »